"Cotes i paracotes"

Sembla que la meva àvia materna, era una gran balladora de jotes, en sabia tant que era la que obria el ball, ella sempre m’ho explicava molt orgullosa. Després, entre ball i ball es menjaven les famoses paracotes, primer només amb pasta i després ja les feien amb figues seques, o prunes seques, que també queden bé. L'àvia deia “cota” a la “jota”, i aleshores les paracotes eren el que es menjaven per berenar, entre jota i jota, al ball del poble…