Sons de vida

He escoltat soroll d'aigua corrent, el riu Ter neix per aquí prop, baixa cofoi i eixerit degut a les darreres pluges, que per aquí sembla que han estat generoses. He vist vaques en llibertat, són com una mena de debilitat per a mi, m'encanten, sempre m'aturo a veure-les de prop, també he vist ovelles esquilades, sense llana, però igualment campant lliures pels verds propers al seu estable. Són sons de vida de la comarca del Ripollès… 

Han guanyat els meus equips

Bon cap de setmana esportiu… els meus equips, Barça i Girona, han guanyat els seus partits a domicili. El Girona a Sevilla per 1-2, la qual cosa té molt de mèrit i a mi aquest equip ja m'acomença a tenir una mica el cor guanyat, amb un entrenador compromès i que en poc temps ja parla català. El Barça ha guanyat a Villarreal per 3-4, amb un ritme de partit molt variat, on s'ha imposat la pegada del Barca i ha destacat un noi de 16 anys que es diu Lamine i és boníssim… 

Camprodon i homenatge

Esmorzar a l'hotel, espectacular per cert, i després pensem passar el matí a Camprodon, que tot i que ja hi hem estat, sempre és visita obligatòria. Després ja anirem cap a l'hotel, on avui pensem fer-nos un homenatge dinant al restaurant gastronòmic de la casa, fent un àpat que ja el tenim pensat i que serà la cloenda de l'estada al hotel Grèvol de Llanars. Ens hem decidit per l'espatlla de cabrit feta a la baixa temperatura i uns entrants de pernil ibèric amb pa de vidre i, fins i tot, aquest cop ens farem treure una ampolla de Gotim Bru (Costers del Segre) que sempre fa bon joc. De postres un caneló de mel farcit amb crema de mató, una autèntica delícia. Per acabar un cafè curt i aquí, vist el que hem vist fins ara, ja tinc els meus dubtes, però la resta pinta força bé, serà un bon homenatge. 

30 d'agost

Avui fa 16 anys que va traspassar el meu pare, un bon home, un bon pare, una persona senzilla, humil i amb una capacitat per a estimar a la família digna d'admiració. Un petó al cel, sempre present al meu cor per sempre més. El mateix dia va néixer Tessa, filla de la meva cosina Teresa Margalef, una delícia de criatura, que compleix 8 anys, plens de vida i bons estudis, i sent molt estimada per tota la família. El iaio Pedro, des del cel, ens ajudarà a tots per poder veure com les nostres nenes pugen com una clavellinera, com diria la iaia Ton. Salut per a tothom!! 

Molló i Prats de Molló

Acabem de muntar la ruta de demà… esmorzarem a l'hotel i anirem fins a Molló, farem alguna foto i un passeig per estirar les cames, i ens aproparem a Prats de Molló, que ja pertany a França, allí dinarem, suposo que ens entendrem amb el nostre francès del batxillerat. Abans anirem a veure un parc d'animals propis del terreny, que ens han dit que està força interessant. Bé, tot és prop de l'hotel, a menys d'una hora, i a la tarda encara tindrem temps de fer un tomb per Llanars i veure millor el poblet. 

Pude, puedo, dar más...

Soy un producto de un buen amor, he tenido padres y familia que me han querido siempre, compañeros, amigos, maestros, profesores que han procurado mi progreso adecuado, he tenido medio novias, o casi enteras… He sido bachiller y soy, fui, profesor de La Salle donde tuve alumnos y compañeros con los que fui muy feliz. Conocí a Teresa, y me casé, nos casamos, y tuvimos otro producto del amor. Y uno piensa... he recibido mucho amor, todo ha sido amor en mi vida, quizá yo pude, puedo, dar más… 

Veig la meva lluna

Des del silenci de la nit…

on només s'escolta la suau arribada de les ones del mar,

algun ocell nocturn, o algun vehicle inoportú, 

que sempre porta massa pressa i es fa escoltar,

faig anar la imaginació i torno a ser a la barca, 

sense rems ni motor, a mercè del riu, prop del mar, 

on s'apropen les sirenes i els dofins per vigilar la meva integritat. 

Ja sóc al mar, veig la meva lluna, parlem…

 

Uns dies als Pirineus

Som a Llanars, a 2,5 km més enllà de Camprodon, a l'hotel Grèvol, de quatre estrelles, tot de fusta, preciós i amb unes vistes de verds de muntanya espectaculars. Hem arribat a les voltes de la una del migdia, hem dinat a l'hotel, hem fet una mica de migdiada i ara sortirem a fer un tomb pels voltants i ens aproparem a un poblet que es diu Setcases, on hi ha unes casetes molt maques que ens agraden molt. Passarem la tarda contemplant aquest paisatge meravellós i tan diferent a allò que nosaltres, que som de Deltebre, estem acostumats. Penjarem fotos!! 

Temps de segar l'arròs

Al meu poble, a Deltebre, aviat començarà la recollida de l'arròs, i jo sempre recordo la falç i les garbes, el xerrac, la garba damunt l'empall, les garberes que, a cops, s'escalfaven i s'havia d'accelerar l'arribada de la trilladora. Recordo el tiràs o el barquet ple de garbes, les eres plenes d'arròs per solejar i algun pagès fent com a regadores amb els peus per tal de regirar-lo i s'assequés més aviat… Ara sega una màquina, afortunadament. 

Plou poc

És dissabte, aquest cap de setmana estava previst que plogués molt i, de moment, és la una del migdia i només ha hagut un intent que no ha anat més enllà d'unes gotes que no han arribat ni a mullar el carrer. Surt el sol i torna a clarejar el dia, els núvols molt foscos que es veien a la mar van desapareixent de mica en mica, així que calor, no tanta com ahir, però Déu ni do. Diumenge, ha plogut una mica, hem regat i prou, manca aigua, tot està molt sec des de fa molt temps, massa temps…

Más gracia argentina

Si vas a un restaurante argentino y pides una empanada, te preguntan si la quieres de carne o de pollo, como si el pollo fuera un vegetal… a mi la primera vez me hizo mucha gracia. Aparte de esto, su carne suele ser de mucha calidad y suelen prepararla muy bien, sus asados son famosos en el mundo entero, así como las tarrinas de queso frito. Me gusta también su carácter pacífico y dialogante y su acento y pronunciación característicos que me resulta muy agradable y ciertamente musical… 

Restaurant Baires

Avui hem dinat al restaurant Baires del Serrallo, són argentins i fan un menjar que té la seva gràcia. Avui hem fet una Tabla Baires / 2 persones, que consta de "2 empanadas, 4 bastones de mozzarella fritos, pollo rebozado, papas bailes y 3 dips con salsas". Bé, ha estat tot molt bo, molt al punt i molt saborós, a més està prou bé de preu i el lloc amb vistes a mar és un privilegi. Bé, una salutació i una abraçada a tots els amics argentins, especialment a la meva bona amiga Lídia que és molt maca.

La vida, les vides...

Malgrat que el sol encara no ha sortit, la ciutat és viva, és aquella gent que plegarà més aviat i tindrà un dia més curt, si més no així li venen. El meu despertador toca a quarts de deu, i si no fora així em despertaria a les onze… evidentment el sol és viu, però encara és bona hora per fer un bon esmorzar i una millor passejada pel Serrallo. La vida, les vides, què diferents són les unes de les altres, fins i tot la d’aquells que ja estem jubilats… 

Carreteres de terra

Aquell camí de verds i fang, amb algun clot ple d'aigua de pluja restava  així uns dies,  pedres poques, eren carreteres de terra i, a més, estretes. Entre els arrossars, la dificultat per als camions era molt gran, només els grans conductors podien entrar segons a quins llocs. El desaigüe, la figuera, el xop, algun arbre d'aquells que semblen desmaiats. Evidentment, som al Deltebre de fa anys… 

Dinar de tarragonins

Hem acompanyat a una neboda a una revisió mèdica i després hem anat tots plegats a dinar al Serrallo. Som la família de Deltebre que vivim a Tarragona, hem fet uns entremesos de mar i una paella, també marinera, que ha resultat prou bona, però el que més m'ha cridat l'atenció ha estat unes postres de pinya natural amb crema, potser un pèl massa dolça però deliciós com a conjunt i contrast de sabors. Estar amb la família, sigui on sigui, sempre és un plaer total, hem estat molt a gust tothom.

De los vuelos al río Ebro

El cóndor pasa raudo y musical, 

el águila otea el horizonte desde las alturas 

y en nada ocupa el llano en busca de alimento. 

Un vuelo de flamencos pasa tranquilamente 

de una parte a otra del río Ebro, 

su peculiar sonido se hace notar 

en el atardecer del del Delta del Ebro.

Una familia de patos sale de paseo por el río, 

parecen jugar entre las cañas 

mientras las lisas saltan eufóricas,

como celebrando felices la fiesta mayor…

 

Cuarenta grados

A cuarenta grados sólo piensas en andar descalzo por encima de un césped con rocío y si, al mismo tiempo, te acaricia una lluvia fina abres los brazos y miras al cielo como pidiendo subir a los orígenes de una temperatura más racional. He aprendido a andar por las sombras, las conozco todas, las deseo… y las hay incluso con bancos para el oportuno descanso del paseo de cada día. A cuarenta grados, agua fresca, sombra y paz, un libro y un buen amor, y un café claro… 

Revisió òptica

L'operació de la cataracta ha estat brillant, ja m'han fet una graduació i, en un principi, no caldrà que porti ulleres ni de lluny ni de prop. Molt bé, he vist fins i tot les lletres petites de la darrera filera. Hem sortit de la visita a la una de la tarda i, per celebrar-ho, hem anat a dinar a la pizzeria Pulcinella, on sempre ho fan molt digne, com ens agrada qualificar a nosaltres. Avui hem fet  una amanida Caprese molt bona, carn de xai amb patates fregides i un flam d'ou. Ha estat un gran dia i un bon dinar… 

Amanida de fesols

No, no és un empedrat… Tot i que sembla com una amanida amb fesols on hi ha una de tot i són precisament els fesols els que tenen menys presència... hi ha daus de formatge, de fuet i de pernil, tomàquet, ceba i pebrot a bocins petits, surimi, alvocat, olives farcides laminades, tonyina amb oli d'oliva i ous de guatlla, que només els cal partir per la meitat. Bé, no sé si em deixo alguna cosa però després de barrejar-ho ben bé ho posa al frigorífic i abans de servir hi posa unes gotes de vinagre. Bé, bo, refrescant, atractiu, fàcil de menjar, boníssim…

Diumenge esportiu

Diumenge de casa, esportiu, amb l'esperança i confiança total de què l'arròs de conill sortirà com sempre, és a dir deliciós, i de moment l'Espanya-Barça guanya 1-0 a Anglaterra, veurem com va la segona part… A la tarda tenim un Girona-Getafe a les 19h i un Barça-Cádiz a dos quarts de vuit, llàstima perquè no els podré veure els dos complets. Per completar el cap de setmana esportiu, a quarts d'onze de la nit del dissabte, vaig veure les semis de tennis de Cincinnati, on el número 1, Carlos Alcaraz, jugarà la final. Espanya-Barça femení campiona del món, Girona i Barça han guanyat els seus partits, Alcaraz ha perdut la final… 

La il·lusió de cada dia

Ja tinc pensat el passeig de demà, fins i tot donaré pressa a l'albada i, aleshores, aniré fins a les escales mecàniques i faré el camí gairebé paral·lel al Carrer Reial i arribaré a la Plaça dels Carros i m'aproparé fins als tinglados on m'aturaré a veure el iots, que sempre n'hi ha algun que paga la pena de veure. Poc a poc faré la meva volta preferida, port dels pescadors, església del Serrallo, darrera parada davant de l'edifici de "Les remendadores" i a casa, així ja és el meu tomb habitual de cada dia… 

Tour de França

Aquest any també he estat seguint el Tour de França, és una cursa ciclista que sempre que puc la gaudeixo com cal, ja que aquest és un esport que m'impressiona moltíssim i l'admiro des de molt petit. Fan un esforç titànic i la preparació, la tècnica de cadascú, el treball d'equip, també és molt important. Aquest any ha estat molt competit fins a les darreres jornades, on al final un, el guanyador, ha estat molt superior… 

Al meu poble

He estat a Deltebre i, sempre que sóc al meu poble, penso que encara en queda d'aquell poble que recordo de petit i que mai oblidaré. Encara hi ha moltes cases que tenen el seu hort prop, amb tots els productes de temporada, també el seu galliner, amb ous i carn de ploma a l'abast, a part del riu i el mar i les basses, on tenen peix fresc també a l'abast. Si penses que un nebot que viu a Tolosa m'explicava que una bossa amb tres o quatre pebrots li costen gairebé quinze euros, veus la gràcia de ser al poble… 

30 garrafes...

Tinc 30 garrafes d'aigua de 8 litres plenes de taps de plàstic, mitja dotzena són de taps vermells, la resta variats, la procedència és també variada, algun grapat me'ls porten d'Alemanya, altres són de Deltebre, on la cunyada els recull de tot el veïnat, també en tinc del bar Hola Ola, que me'ls guarda, ara ja directament en una garrafa, i per acabar alguns amics del barri també me'n porten, fins i tot a casa, i jo, evidentment, cada tap que me se creua en el camí de cada dia fa cap a una bosseta que sempre porto a la butxaca. Dilluns farem un viatge de taps a SEUR… 

Hablar

Recuerdo que mi madre hablaba con sus rosas, pero tranquilos, nunca me dijo que le contestaran, sólo lo hacían mostrando su belleza y aroma como muestra de agradecimiento al buen trato que les daba. Mi abuela también hablaba con sus animales sueltos por el patio, la veo fácil cortando verduras y frutas para ellos. Hasta yo solía hablar con Rex, mi muy estimado perro, al que sólo le faltaba un nada para ser humano.  Hablar, incluso con uno mismo… 

Desde el silencio

Desde el silencio, la observación y la curiosidad, siempre me paro a ver la luz y, aunque nunca pretendo molestar a nadie, suelo mirar a la cara de todo aquello que me gusta. Una vez escuché, así como sin querer queriendo, unas escenas y unas voces, más bien una voz, que rebosaba frescura y naturalidad por todas partes. Desde entonces salí incluso del silencio, indagué, pregunté, hasta que tuve la suerte del encuentro deseado, el café hizo el resto… 

Tothom a la platja

La gent va majoritàriament a la platja, hi ha un bus que els porta diàriament, d'altres van caminant, fins i tot molt carregats amb cadires i hamaques, fent gairebé un quilòmetre, fins arribar a la sorra. Es porten el frigorífic i el para-sol, o els diaris del dia, fins i tot la música, fa la impressió que per gaudir una estona del sol i de l'aigua no se'n poden estar de tenir les comoditats que gaudeixen a casa. Bé, és simplement una observació, com ja sabeu jo només vaig a la platja a l'hivern… 

Gavines grans

Avui he passejat pel Moll de Costa, he anat fins al final dels tinglados i, tot i que hi ha una tanca de vidre, es poden veure molt bé tant els iots atracats com les aus marineres habituals d'aquest indret. A la vorera, prop d'un dels iots, potser el més petit, hi havia una gavina d'aquestes que són més grans, com a dues de les normals, m'he apropat a mirar-la i, en un no res, n’ha aterrat una de blanca i una altra semblant a la primera fins que, al veure que no els donava res, han marxat cap a una altra corda gruixuda. 

Sant Roc

Ser a Deltebre el dia de Sant Roc resulta impagable, sobretot perquè em sento com un camp d'aterratge on els records plouen d'un cel generós i abundant. Semblen reals les abraçades de l'àvia, allò que en deia fer una "aclarideta", a mode de certificar la confiança total, l'emoció dels pares, sempre producte del seu impagable amor, la pau del poble, totes les arrels, la família sencera, els amics i la nostra parla que mai hauríem de perdre ni deixar d'estimar i defensar com una gran riquesa més cultural… 

Vivo i revivo

Escucho el eco de un suspiro que va indagando 

entre los misterios de un silencio letal.

Noto la intensidad de un ayer no tan lejano,

donde se bailaban felices… 

los buenos momentos de una vida a dos. 

Las rosas, las brisas, las sombras, 

los amaneceres y el café me hablan de ti, 

y yo hablo contigo y con todos y me emociono, 

y vivo y revivo todos los presentes del ayer. 

Quizá sean mayormente las rosas que, a través del viento, 

me traen las respuestas más auténticas…

 

15 d'agost, el sant de la mare

Avui és el sant de la meva mare, el sant de la mare, la mare que sempre hi és, la mare que et cura les ensopegades, la mare que t'anima a no decaure, la mare de la dicció ferma, amb la paraula i amb l'exemple… La mare, com aquella lloca que estén les ales i és la millor, més ferma i més segura protecció del món. La mare, ma mare, la meva mare, és aquella veritat que és tan autèntica i propera que no cal cercar gaire, ella sempre hi és, com una espècie d'ombra que m'acompanya amb amor…

40 anys

17 d'agost, aniversari del nostre casament… han passat 40 anys i sembla que d'aquell contracte indefinit que vam signar ha estat cert i profitós i diria que hem complert amb escreix totes aquelles possibilitats que la vida comporta i, fins ara, hem estat a l'alçada d'allò que esperaven un de l'altre. Bé, la Teresa és molta Teresa, el seu bon fons sense comèdia és espectacular i, aleshores, jo he sortit guanyant, però alguna cosa bona deu de tenir l'aigua quan la beneeixen, si més no això diuen els entesos…

Despertar amb un somriure

Avui he somiat que tornava a anar a l'escola i ho feia amb el Toledo, un dels primers cotxes que ens vam comprar. Recordo la fila de nens al pati de l'escola, la campana, la meva classe de quart A, les meves cartelleres, els meus companys i companyes, la vàlua d'un director molt assenyat i agradable, la meva entrega total als meus alumnes, el menjador de professors, el cafè de l'hora del pati… He despertat amb un somriure d'orella a orella, he fet mitjà volta i he seguit dormint tranquil·lament… 

Si me dejas

Pienso en aquel adolescente cabreado con el amanecer 

porque no se proclamaba con la celeridad que su alma necesitaba. 

Él quería la luz del día y la luz de aquellos ojos 

…que sólo se presenciaban con el día. 

Pienso en la realidad del sueño, por eso no despierto hasta que te veo, 

eres mi sueño mejorado y en ti empieza mi vida, una vida a dos, si me dejas…

Festes entranyables

Les festes d'agost, Sant Roc i la mare de Déu d'agost, juntament amb les de Nadal, són festes que em resulten molt entranyables, són festes de retrobament de família i amics que esperen aquests dies per viure'ls amb tota harmonia, pau i bé. I aquí entra amb força el record dels pares i dels avis i de tots aquells que ja no hi són entre nosaltres, cosa que molta gent no ho porta bé, però jo sempre penso que els nostres traspassats se n'alegren de la nostra felicitat, tot i el meu respecte per a tothom, és clar…

Toca xinès

Ja fa alguns diumenges que no en fem, avui toca dia de menjar xinès, una amanida d'enciam amb aquella mena de vinagreta dolça que tant m'agrada i, per dinar, "ternera con bambú y setas chinas" i, per sopar, "pollo con almendras", tant un plat com l'altre l'acompanyem amb arròs tres delícies, que a la gent de Deltebre sempre ens ve molt de gust. Alguna cosa de fruita fresca, tant a dinar com a sopar, i un bon cafè, només a dinar ja que a la nit no en prenem. Bé, t'ho porten a casa, són ràpids, i no et cal pensar en res, és un relax i un bon descans i és bo… 

Yo soy yo

No suelo ir de fiesta por las apariencias, más bien llamo a las cosas por su nombre, por eso a mí se me quiere o no, pero no creo que nadie me odie, porque sabiéndolo, es decir, premeditadamente yo nunca ofendo a nadie. No suelo comulgar con ruedas de molino, ni bailar con la más fea para ser pasto de la observación, soy una especie de hierbabuena que ha crecido de forma natural… y así persiste.

A la Festa Major

Els dies 15,16 i 17 d'agost els passarem a Deltebre. El 15 és el sant de la meva mare, la mare de Déu d'agost, festa grossa a Jesús i Maria, poble del meu pare. El 16 és Sant Roc, festa de La Cava, poble de la mare, ara aquestes dues poblacions formen part del municipi de Deltebre. El dia 17 és el nostre aniversari de casament, ja fa quaranta anys i sembla com si fos ahir, el temps passa sense aturador possible i mira que hi ha situacions en què valdria molt la pena de poder-lo aturar per recrear-te en la solemnitat d'algunes vivències. Anar a Deltebre sempre és un gran plaer… 

Veure els núvols

Veig un núvol blanc, que té la forma d'un ànec del Delta de l'Ebre… M'agrada observar els núvols i veure, i fins i tot imaginar, les seves formes tan solemnes unes vegades i tan divertides unes altres. Quan cau la tarda i el sol minsa, i algun núvol va prenent l'alè del darrer foc del sol, fa la posta màgica on el poeta clama la presència de l'amor total al seu ambient més adient… M'encanta veure ballar els núvols, o anar de passeig amb la brisa d'estiu, o fins i tot córrer… 

La fita diària

La fita a conquerir que m'he proposat per a cada dia és fer una caminada de 6 km, normalment en faig 4 km pel matí i 2 km per la tarda i em conec, evidentment, els millors bancs públics per seure i les ombres per on circular a les hores de sol, a més dels arbres més generosos que tant a bé tenen acollir-me. Cada dia faig les 10.000 passes famoses i cremo més de 2.000 calories, el que no faig gaire són punts de càrdio… 

Pescar amb el rall

Em ve de gust recordar que alguna vegada vaig anar a pescar amb el rall, acompanyant al meu padrí. Recordo que anàvem a un desaigüe i, primer, encebava llençant a l'aigua uns grapats d'arròs blanc trencat amb la idea d’agafar un bon ranxo de tenquetes petites per a després poder fer una fregida amb tomàquet fregit. En aquell temps, això era per a nosaltres un plaer total, ara la joventut això no ho coneix i de tenquetes no se'n veuen, i fins i tot crec que està prohibit de pescar-ne. Boníssimes! 

Bona nit!!

Sons de la nit… el pas d'un tren, el camió de la brossa, una baralla de gats, un cotxe que sembla que té molta pressa, o una ambulància que certifica amb les llums intermitents que encara en porta més, de pressa. Sons de la nit on, a estones, reina el silenci i m'encanta anar a mirar per la finestra i veure que no hi ha res que doni algun senyal de vida. Una mica de tele amb la Teresa a les nostres butaques reclinables i amb l'aire posat… Molt bona nit!! 

El encanto de la ternura

Vaya hombre, a veces pienso que uno debería tener en la juventud la experiencia que dan los años que, como mínimo, te hacen ducho en la reflexión, pero también es cierto que se perdería el encanto de la ternura y la perturbación precipitada de aquella juventud, que nunca tiene suficiente de nada y parece que le urge sin mesura la consecución de todos sus objetivos. Hay un tiempo para cada cosa, dicen… 

Observando la felicidad

En la plaza, una joven madre con tres hijos, un pequeñajo rubio de unos cuatro años conduciendo un coche con pilas de policía, una niña de unos seis años y otra de diez, ambas con sendas bicicletas de color naranja que hacían toda la ilusión del mundo, debidamente equipadas, tanto las niñas como las bicis. La señora llama a sus hijos para merendar, saca tres bocadillos de diferentes tamaños, los hace sentar en un banco, han aparcado el coche y las bicis, perfecta visión del bienestar, al menos aparentemente. En mis tiempos, mejores o peores, no teníamos tantas cosas pero, a nuestra manera, también éramos muy felices, otros tiempos… 

Una rebequeta

Aquest matí m'hauria anat bé una rebequeta, com deia la meva àvia, estem a 21º a les 10 del matí i fins i tot fa una mica d'aire força agradable. Després, de mica en mica, el sol s'ha fet notar de forma progressiva i en un no res ens hem posat a 29 o més. El que potser no fa és tanta humitat, això és nota molt perquè l'aire condicionat treu menys aigua. Bé, s'estava bé, sobretot a primeres hores del matí de dilluns… 

L'arròs d'avui

Avui sí, avui hem fet un arròs amb bacallà, gambes petites pelades i favetes baby, ha estat un arròs sec i molt saborós, d'aquells que pots menjar amb forquilla, tot i que jo sempre me'l menjo amb cullera. Bé, ara recordo que, de tant en tant, em ve molt de gust fer una bona menjada de faves… la mare i l'àvia les feien boníssimes, en una olla gran tot remenant-les sovint, amb una oloreta que per sí sola ja alimentava. Bé, sempre bons records de la cuina de la mare, de l'àvia i de la Teresa…

Bar Piñol

Quan tenim analítica o visita mèdica a la clínica Monegal, toca esmorzar al bar Piñol… és aquell de l'entrepà d'espinacs, amb olives posades, molt bones, i un cafè que possiblement és el millor de tots els llocs que nosaltres freqüentem a Tarragona. Venim amb bus, esmorzem, fem la visita pertinent i després baixem, cadascú al seu ritme, cap a casa. És un bon passeig, diferent i de baixada, que fem algun cop amb molt de gust. 

Primera visió del mar

Sempre recordaré que la primera vegada que vaig veure el mar em va fer molta por, em va semblar una immensitat d'aigua blava tan impressionant que, en qualsevol moment, ens podria cobrir i ofegar a tots plegats, sense remei. Poc a poc, i sense forçar cap situació, el meu padrí i el meu pare em van agafar de la mà i van aconseguir que arribés fins a mullar-me els peus, però no va ser gens fàcil. Després, el mar i jo hem viscut un idil·li total, una relació que implica una vivència, sobretot hivernal, romàntica, de confidència romàntica i especialment tendra i amorosa… 

Estima

Hauríem de deixar brillar la llum que tots tenim al cor, diria que, per petita que sigui, val molt la pena de fer-ho… Tots tenim alguna cosa bona que oferir, quelcom deliciós que compartir, una abraçada amatent que porta pressa per trobar aquells braços que també abracen com cal. Cal posar en pràctica els bons sentiments i, com diu la cançó, estima, estima molt, que això mai no fa mal… 

Ànecs al tarongerar

Sóc a Deltebre, camino cap al riu Ebre, és un dels carrers que han arreglat fa poc. A l'esquerra un tarongerar cercat per una tanca metàl·lica i ple d'ànecs blancs, alguna muda i un parell d'oques precioses que s'ho passen prou bé envoltant un bassal d'aigua que tenen al seu abast. Evidentment m'he aturat a veure-ho tot bé i els animalons se m'han apropat, com si no tinguessin cap problema per a facilitar-me l'observació. Curiós, preciós, és el meu poble, sempre hi ha un bon què veure…