Som a Tarragona, ja tornem a gaudir del cafè bo i ben fet, curt, mitjà tasseta i, malauradament, amb sacarina, però algun cop hi posem amb sucre morè. Recordo el plaer de la cigarreta rossa després del cafè i del malament que ho vaig passar quan vaig haver de deixar de fumar, però això és una altra història. Ara el meu present feliç és gaudir del cafè que fan al meu gust a determinats llocs de la ciutat, bàsicament de la casa Brasilia, i també, com no, el que fa la Teresa que, tot i ser de càpsula, resulta prou bo. Ara, evidentment, sense cap puro verd ni cigarreta de cap mena…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada