Som del Delta de l’Ebre, de Deltebre, i quan parlem de fer un arròs som una veu que val molt la pena d’escoltar. Nosaltres, que darrerament no sovintegem els hidrats de carboni, avui hem fet la festa que ens representa fer un arròs. La Teresa, que és la qui en sap més, ha fet un arròs sec, amb sípia i galeres i uns musclos que n’hi havia per llepar-se els dits i, no contenta amb el seu encert total, ho ha complementat amb unes postres de plàtan, iogurt, ou i canyella que ha estat tot un luxe a l’alçada del extraordinari arròs. La Teresa segueix sent molta Teresa…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada