En els meus moments de pau i serenor sempre tinc temps per recordar aquells ulls de mirada dolça, tendra, penetrant. Puc reviure aquell somriure, tan fi i tan discret, com per donar vida a tota la meva sana esperança. Em sento cofoi de recordar la teva veu, suau però ferma, i sempre amb la capacitat per ser oportuna. Em ve de gust reviure la teva presència i assaborir l’encant de la teva companyia, que sempre m’acompanya deliciosament…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada