Després d’aquest cant de festeig,
tan persistent, noble, sincer, natural,
et convido a fer un vol pels meus indrets més coneguts,
et mostraré els nius de l’oreneta, tan tendres i discrets,
allà per les finestres de la bona gent,
i anirem allà al mig de la mar a escoltar el cant de la sirena,
abans, però, ens aturarem per veure la flor del penya-segat,
gairebé intocable, i que amb música de les onades
posa en escena la bellesa natural de la natura.
Volem junts, estimada, buscarem un lloc
per a fer el niu en un bosc prop del mar…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada