He somiat que somiava… amb tu. Era un cap de setmana llarg, no calia despertar, l'activitat era plena i sublim. Hem freqüentat l’alzina centenària que sempre ens acull i ens abraça, la font plena de nenúfars amb flors blanques i alguna granota prenent el sol, tot i esperant que la festegi algun pretendent eixerit. Ens hem assegut al nostre banc, hem escoltat amb atenció els nostres silencis més sincers i ens hem fet un petó, aquell que certifica la nostra afinitat…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada