A vegades sento la remor d’aquelles paraules que no he pronunciat. No és un callar de savi, és una mala interpretació de la prudència, d'aquell silenci que no parla, que no és oportú, que sembla desentendre's de qualsevol actitud amb una mica de coherència. Una paraula a l'hora, una paraula a punt, oportuna, una veritat a temps i a la cara, pot donar peu a la plenitud definitiva de l'existència…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada