M’encanta aquella resposta en forma de somriure, és una manera suau i dolça de dir que sí, és tot un sublim espectacle per confirmar l’afinitat definitiva. Sempre penso en la fantàstica expressió del silenci que on es plasma és, com no, en el somriure. A mi em proclama el camí, com alguna cosa no escrita que dona peu a l’única interpretació possible. El teu bon somriure és un poema, un immens poema d’amor…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada