La lluna, a més de ser una mica tafanera, avui està juganera, va canviant de forma i, com diria Alberto Moravia, en un cel del mes de juny vol ser primer una orla corbada, després una falç, a continuació una rodanxa feta malbé i, finalment, en el súmmum de la seva plenitud, un enlluernador disc de plata. A mi m'encanta amb totes les seves manifestacions, sobretot quan podem sortir a la nit a la meravellosa visió blanca de la llum lunar. No em puc oblidar de la nostra amistat de sempre, les nostres converses a l’hivern parlant sobre els fets i malifetes de tot l’estiu. Bona lluna a tots!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada