Tinc ganes d'hivern

M’agrada més el fred que la calor, anar ben abrigat per no deixar passar les humitats, gaudir de les begudes calentes i una bona temperatura a la llar. Sempre recordo el foc a terra de les cases del poble, el braser de l’àvia i un jack de pell de be que tenia el meu pare. Recordo, com no, la sopa de la mare, la sopa i olla del diumenge, que ens feia passar el fred de l’hivern i la trobàvem boníssima. Bé, si el fred és sec i vas ben tapat, és un plaer, però si el fred és humit i et penetra, per molt tapat que vagis, la cosa no pinta tan bé. Doncs sí, tinc molt ganes que arribi l'hivern… 

Jubilació de la Maria José

Bàsicament és una gran persona i una molt bona veïna amb qui pots confiar de totes totes. Quan nosaltres vam venir a viure aquí, ella ens va acollir amb molta cordialitat i ens va posar al dia de com funcionaven les coses. Ha estat presidenta de l’escala i ha estat també la nostra solució quan ens deixàvem les claus a algun lloc i no podíem anar al terrat, o al pàrquing, o simplement entrar al portal. Aquests darrers anys ha tingut cura de la neteja comunitària, fent sempre una bona feina, Bé, un plaer haver-la conegut, tot i que nosaltres ens seguirem veient, som veïns… 

Bebo en ti

Quisiera subirme a tus cielos, transitar tus bosques,

estar cerca de tu verbo nítido y expresivo. 

Sería feliz de despertar por tu proximidad, beber de tus vientos,

contemplar todo lo que te contempla a diario 

y unirme en el placer de la existencia compartida. 

Estaría muy encantado de cantar a la libertad de los pájaros 

para animarles a endulzar sus trinos, 

aquellos que te llegan, aquellos que bendicen tus sueños. 

Pues eso… bebo en ti, mi vida, con toda la sed, 

con toda sed de gran amor…

 

La lluna tota plena

La lluna va de plena i propera, encara hi ha tardor que conserva vestigis de l’estiu. I, com no, un pensa en la terrassa mirant el mar, a la llum magnífica i generosa d’una lluna que només sembla inventada per acompanyar la màgia de la nit, la resta ho fa una música de saxo i violí i una veu que canta suau al dictat dels sentiments més emotius que provoca l’amor. Em recolzo i em descanso en el record d’aquell capvespre amb tu, amb la lluna tota plena de testimoni… 

Tornem a fer bondat

És allò de l’amanida verda sense massa distraccions, una mica de tonyina i algun tomàquet cirerol i para de comptar, i després alguna cosa, preferentment de carn, el menys greixosa possible, per a dinar. Per sopar verdura, cada dia diferent, i alguna cosa de peix a la planxa, també alguna truita francesa, o amb alguna cosa que no sigui de patates. De postres una peça de fruita a cada àpat i prou, cafè al migdia, a la nit no toca. Per esmorzar un mini entrepà, un aigua i un cafè. Amb aquesta dieta, en una setmana o dues recuperaré el meu pes ideal, si ho faig bé… 

El moment de la trobada

M’agradava el moment de la trobada, era el moment llum, llum amb més llum, enriquida per la qualitat del teu somriure fi i discret, però d’una intensitat sublim, i la brillant i blavosa claredat dels teus ulls… Sempre recordo que s’escurçaven els terminis, qualsevol activitat perdia importància i el món, el meu món, es reduïa a la teva presència, era el meu aire, el moment de la trobada que sempre havia somiat i que ara era una realitat, una realització total on el meu cor bategava al bon compàs feliç… 

Dos quilos de més

Soc d’aquelles persones que quan menja més del compte, i a més d’allò que no toca, s’engreixa amb una rapidesa sense aturador. Dilluns passat van anar a Barcelona i vam dinar al restaurant Tapas 24, excel·lent, divendres a Deltebre a La Cuineta d’en Sergi vam fer un sopar genial i el dissabte, de casament de mon fillol, al restaurant Ram-sol de Xert on vam estar tot el dia menjant. Aleshores passa el que passa, he pujat dos quilos i cent grams, la qual cosa cal reparar el més aviat possible, sobretot per la salut. De totes maneres ho hem gaudit molt, ens calia ja una mica de plaer sense massa miraments… 

S'ha casat el meu fillol

Ha estat un dia molt emotiu… El seu pare era el meu padrí, jo ho soc d'ell i ell ho és del nostre fill. La cerimònia es va oficiar en un camp d’oliveres, on n’hi havia una de mil·lenària espectacular i no hi va mancar la bona música ni els parlaments fets des del cor per familiars i amics. El dinar el vam fer al restaurant Ram-sol de Xert, on ens van servir de tot i molt bo i al punt, per acabar en un cabrit al forn realment deliciós. Durant el dinar tots els amics van anar fent bromes i, entre coses i altres, vam acabar a les 8 de la tarda. Però que tot sigui a fi de bé i que la seva felicitat sigui per sempre, amb la força del seu amor en eterna progressió positiva… 

La cuineta d'en Sergi

És un restaurant de Deltebre que, sempre que anem, ens sorprèn de manera molt positiva. Avui hem anat tres i ens venia de gust fer un bon entrepà amb pa de vidre i amb viandes com formatge de cabra, salsitxa, béicon, llom, ous de corral, ceba caramel·litzada, pebrot, albergínia… Bé, tot de primera qualitat i molt ben fet. Era bo fins i tot el cafè i, per acabar-ho d’adobar, ens hem adonat que tenia barretes de "torró viena" Meivel i no ens hem pogut aguantar i hem caigut a la meravellosa temptació de demanar-ne una, com quan anàvem al cine de dalt i érem més joves… 

Seguir estimant

Cercaré una nit sense lluna ni núvols, 

m’extasiaré amb les estrelles i els posaré noms, 

transitaré pels carrers del cel 

i faré parada per les llums de colors. 

Aniré anomenant a la gent tan estimada 

que sembla gaudir per aquests indrets, 

i no sé ben bé si acudiran, 

però a mi em semblarà que algú, els més propers, 

aquells que tant em van estimar, 

es deixaran veure d’alguna manera, 

i jo escoltaré la seva veu nítida 

que també m’expressa el seu plaer de contactar-me. 

Cercaré una nit per a somiar, 

somiar i seguir estimant, que això mai no fa mal...

 

Amo la vida

La suavidad, la placidez, la calma de la noche

donde se serena hasta el alma. 

La finura de una sonrisa noble, 

la dulzura de un beso suave y profundamente sentido. 

La contemplación del mar, con un ligero oleaje, 

a merced de una suave brisa de otoño. 

Un paseo por el bosque con la parada obligatoria 

para poder rendir la pleitesía que merecen los romeros en flor, 

que suelen ser vecinos de los tornillos y de las lavandas.

La suavidad, la placidez, el buen gusto 

y el amor por el sentido de la vida. 

Pues eso, amor la vida…

 

Revisió del marcapassos

Avui he fet la revisió anual del marcapassos i tot correcte, diu el doctor que ja fa 8 anys que el porto i que queden piles per a dos anys i mig, de moment fins l’any vinent, que ja em trucaran. Recordo que el dia 1 d’octubre, vam anar a votar a la Plaça dels Infants, la Teresa, el nostre fill i jo, i a mi m'havien posat el marcapàs pocs dies abans i em van posar una cadira per poder seure i, fins i tot, em van deixar passar davant per poder votar. Bé, són records molt macos i molt tristos a la vegada, però això del marcapassos ha estat un encert de totes, totes. Bona nit a tothom amics!! 

Tapas 24

Avui hem anat a Barcelona per una visita mèdica rutinària, ho hem fet amb un bus que ha resultat molt còmode i pràctic. Hi va directe, per l’autopista de la costa i amb una hora i mitja et deixa a Gràcia, que és on volíem anar. Hem sortit de la visita als voltants de la una i hem anat a dinar al restaurant Tapas 24 que després ens hem assabentat que va guanyar el concurs Joc de Cartes al millor restaurant de tapes de Barcelona el gener passat. Ho hem gaudit, molt català, amb facilitat per promocionar la nostra llengua, productes de la terra i, fins i tot a la porta, un avi del Barça amb aquell cartell que diu: “Aquí hi viu un del Barça”...