A l’estiu semblen desaparèixer, són a la platja, a la masia, a la parcel·la… el cas és que no se’n veuen gaires. En començar l’escola torna la cridòria entranyable de la canalla, l’entrada i la sortida de l’escola, amb la música habitual que posen amb molt bon gust i que tant m’agrada. En sortir, a les quatre de la tarda, solen fer un partit de futbol per aquí al barri i, tot i que normalment em desperten de la migdiada, m’ho prenc amb bon humor i acabo mirant el partit amb una certa gràcia. També vaig a veure'ls a l’hora del pati, són sempre un encant total, santa innocència!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada