La barca al mar, sense rems ni motor,
va a la deriva derivada del seny de la natura.
No, no fa vent, ni plou, ni fa fred ni canícula,
només la lluna senyoreja pel cel.
Cap soroll desagradable, només la monotonia
de les ones al compàs d’una brisa testimonial.
Estic bé, és l’hora d’obrir els ulls
com aquell que obre un llibre perquè si romanen tancats
cap de les dues coses ens serveixen de res.
La barca al mar a la deriva…
derivada del seny de la natura sàvia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada