Diuen que Ferran Adrià també es fa, de tant en tant, un parell d’ous ferrats amb patates fregides, i jo hi penso sovint, i és molt possible que un dia d’aquests em faci un homenatge. Li dic a la Teresa que s’apunti a fer un Ferran Adrià i fem festa grossa, i tot i que diuen que si menges patates no cal menjar pa doncs a nosaltres sí que ens cal perquè l’ou ferrat s’ha de menjar amb pa, amb alguna distracció de patates ben fregides amb oli d’oliva. Bé, per regar-ho alguns prefereixen cervesa, nosaltres ens decidim per un bon vi negre i, per acabar, un bon cafè curt, concentrat, ara ja sense cigarreta…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada