Moments genials

Aquell temps de l’adolescència en què ho voldries tot d’un glop i has perdut la capacitat d’esperar la maduresa de tots els esdeveniments… És un temps elèctric, un xic precipitat, tot i que molt sentit, que dona pas a una suposada maduresa, encara immadura, on et centres en l'estimada i vius plenament fins i tot l’esperança de viure cada estona, la tens al cap i al cor i només penses en accelerar la matinada per veure-la i aleshores cada cosa té el seu color perquè ella és la llum central de la teva existència. Són moments genials, que després es confirmen o no, però que sempre valen molt la pena de viure. Quan hi penso, la nostàlgia és positiva, tot vist des de la meva edat que ja ho ha merescut tot i més…