Ens veiem

Matinem, la lluna dorm, neix el sol de la tardor, ens veiem, ens fem una salutació en forma de somriure expressiu, d’aquells que parlen, d’aquells que ho diuen tot. Marxem, aviat ho farem de la mà i, aleshores, a més de la intensitat d’aprovació del sentiment que proclama el somriure, hi haurà un contacte on la pell transmet amb bona transparència els batecs dels nostres cors, que ja sintonitzen per declarar la nostra progressiva i sublim afinitat…