Sempre m’han agradat més les estacions intermèdies, com la primavera o la tardor, que no pas l’estiu o l’hivern. A la primavera visc aquella sensació que em fa experimentar el naixement de l’esperança i la tardor em fa creure en l'època de la consolidació de moltes d’aquelles realitats que has estat cercant sempre. L’estiu és la vida amb presses, i calor, per poder fer allò que normalment no pots fer. L’hivern és el temps del recolliment i el de la retirada a temps, que sempre és una molt bona victòria. Bé, jo ho veig així, però n’hi ha per a tots els gustos i preferències, segur que sí…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada