La mare i les roses

Em ve a la memòria aquella imatge de la mare parlant amb les roses del seu jardí i, és clar, un esbrina la bellesa plàstica de la situació i li encantaria saber la resposta de les roses davant de la seva admiració. La mare era capaç, fins i tot, de netejar algun pètal de les roses, sobretot de les blanques per les que tenia una atenció especial, i gaudia de la puresa immaculada d’aquest roser tan especial. És tot un plaer per a mi tenir aquesta visió, reviure el somriure de la mare al pati de la casa del poble, feliç entre les roses del seu petit jardí de roses de color…