79 anys!!

Amb 79 anys a l’esquena, amb molts anys amb la cigarreta rossa sempre a flor de llavi, contemplant la nit serena, es passeja un mestre jubilat, bé, un professor de La Salle, com ens anomenaven al meu col·legi. Tota una vida tombant per les classes, amb són bastó (totxomicina) i una pluma a punt que encara porto ara, veu passar la vida, va vivint la vida on li encanta reviure, per tornar a viure, tot allò que mai no mor ni morirà. Sembla que em vaig fent gran i això que vist en fred no és gens agradable et deixa viure mentre fas coses i vius el dia a dia i ets capaç d’escriure, tens la pretensió d’escriure sobre tot allò que has fet i ja no fas i fins i tot sobre allò que si fas, com a exercici de manteniment i conservació amb unes certes garanties. En faig 79, sé que espanta una mica, però tothom tranquil que ja m’espanto jo quan no em mira ningú, però em durà poc perquè sempre estic molt ocupat procurant aprofitar i gaudir de cada minut que em resti. Moltes gràcies a tots els que heu pensat amb mi en un dia com avui, i moltes gràcies a la vida que m’ho ha donat tot: avis, pares, esposa, fill, amics, tots immillorables per a ser feliç…