Vaig mar endins travessant horitzons,
passo del llom de l’àliga amiga
als braços d’un núvol generós que sempre m'apropa
als llindars més blaus d’aquell cel on viu l’amor.
Voldria parlar amb profunditat sana i natural,
amb aquesta llum incandescent que és el bon amor,
li demanaria una bona pluja d’estels d'afinitat,
d’aquells que fan de la convivència un estat de felicitat…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada