Sembla com si fos ahir… aquell nen que jugava amb els avis quan no era darrera d’una pilota, aquell nen que estimava al seu mestre “Don Santiago Candela”, exemple com a professional i com a persona, aquell que es va anar a examinar lliure a Tortosa de l’ingrés de batxillerat i va poder continuar estudiant esgotant fins la darrera gota de suor dels seus pares. Aquell nen, ja no tant nen, va poder entrar a l’Escola Normal del Magisteri de Tarragona i va aconseguir el títol de mestre, després aquell noi, encara molt jove, va entrar a treballar de “profe” al col·legi La Salle de Reus, allí va gaudir d’un bon tracte de la majoria dels directors i d’uns companys meravellosos. Vaig conèixer a la Teresa, que ha estat sens dubte el meu regal diví, ens vam casar, vam tenir un fill, amb un cor que no li cap al pit, i tots plegats hem passat de tot com tothom, però sempre ferms i de la mà i mirant cap endavant. Dels meus pares n’hi hauria per no parar, però no vull cansar a ningú. Avui faig 78 anys, com diria el poeta ja m’ha arribat la tarda, una tarda acompanyat de tots els records més entranyables i dels meus presents que són els amos del meu cor feliç. És una delícia sentir-se estimat, benvolgut, recordat… per tant, el meu sincer agraïment a tots aquells que heu tingut a bé felicitar- me. Vull transmetre-us el meu desig de pau i bé per tothom. Una abraçada!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada