Aquell amor d’ahir que semblava no arribar, aquest amor d’avui que sembla de sempre, fins i tot de quan no existia, aquell amor, aquest amor, l’amor, el de sempre, el mateix que et tria i et transporta a l’estat sublim de l'existència. Si amics, penso, sempre he pensat que, de totes les capacitats de l’ésser humà, la més preuada és possible que sigui la capacitat per estimar de cor…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada