No, a la muntanya no hi ha mar, però hi són tots els colors del verd, verds que seran blancs quan a la neu, reina de l’indret, li ve de gust purificar les alçades on les àligues fan els nius, ponen els ous i tenen els preciosos aligots. A la muntanya es troba aquell alè de pau i llibertat que et convida a la reflexió després de la valuosa contemplació de tot l’espectacle natural d’un paisatge exquisit. No, a la muntanya no hi ha mar, però el mar té tots els colors del blau, del blau del cel, de cel blau cel…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada