Típic i estimat

Ja no mengem arròs tant sovint, aleshores, quan tenim previst de menjar-ne tinc com una mena d'il·lusió gairebé infantil. Hem estat uns caps de setmana fent-lo de conill, que ens agrada molt, però sembla que ara, en plena setmana dels barbuts, farà fred com cada any i podria ser el moment ideal per a fer el nostre típic i estimat "calent" (col, arròs i fesols), i aquest cop ens esmerarem en aconseguir un bon tros de cua de porc, que és com més ens agrada. Llàstima d'unes cebetes en vinagre…

A poc a poc

Anem de la mà, a cops també del braç, sempre a poc a poc, primer, de joves,  perquè potser no volíem arribar, de fet nosaltres ja érem on volíem ser. Ara ja hi som on sempre havíem somiat ser i seguim anant a poc a poc, les cames no són les mateixes, les mans i els braços tampoc, però la pau i el bé, l'afecte, la companyia, l'estima, l'amor total, és molt intens. Ara el gaudim com cal, a poc a poc…

Barça campió!!

Guanyar és important, guanyar al Madrid és especial, guanyar jugant bé, molt millor que els blancs, i acabar superant-los en tots els aspectes del joc és, per a un culer, una gran satisfacció, tanta que demà trauré la meva gegantina bandera del Barça i la faré onejar per la finestra… així els meus amics barcelonistes estaran contents i els del Madrid no tant, es fastiguejaran una mica. Bé, en això del futbol, el riure va com va, avui toca riure, un riure de festa grossa al Barça, realment els hi hem donat un bon bany…

Setmana del barbuts

“Dicen que soy friolero, que soy un cierzo, un enero…”, deia el poeta, doncs això, segons els nostres meteoròlegs, l'anomenada setmana dels barbuts es presenta freda i també sembla que dimarts serà, a més, molt ventós. A mi el fred em produeix efectes contradictoris, d'una banda, m'encanta abrigar-me i gaudir de les begudes calentes i els plats de cullera, també del recolliment que suposa, però, per altra banda, sempre penso en els sense sostre i se'm trenca l'ànima de profunda tristesa…

Orquídies a punt de florir

Les meves orquídies fan bona pinta, una fins i tot és a punt de florir, té uns quants capolls a punt d'obrir-se. Cal regar-les… la Teresa les posa unes hores en aigua, després les treu i está un parell de setmanes sense regar-les. Aquest any els ha retallat alguna arrel sortint i també alguna branca sobrera, la selva técnica és depuradíssima, en sap prou i li reviuen amb una força gairebé primaveral, quan ja som en ple hivern. Aviat les tindrem les dotze en flor, són molt boniques, precioses totes…

Ou amb tomàquet

Al pare, a part de la sopa de galets i la carn de corral al forn, també li agradava molt l'ou amb tomàquet… la madre ens feia una mena de remenat, fregia tomàquet, batia uns ous ben batut, i després els posava a la paella, tot i remenat una estona. Al pare i a mi ens agradava molt i, cada cop que la mare en feia, nosaltres li fèiem  una festa d'agraïments, la mare es posava molt contenta i ens prometia que para el diumenge ens faria un braç de Fabiola, un pastis amb galetes, crema i coco, molt bo…

"No me da la gana"

El niño salta la verja para ir por encima del césped, la madre le llama la atención, le dice que puede hacerse daño… el pequeñajo, unos seis años, le dice "No me da la gana", y corretea… " No me da la gana y tú ya lo sabes". Me he quedado de piedra, me ha sonado a discusión entre personas mayores delante del niño y éste ha contestado plasmando el aprendizaje de lo escuchado. Soy partidario de que los niños participen en algunas conversaciones de los mayores, pero no en las discusiones que sean improcedentes y totalmente inapropiadas, hay que cuidarlos…

Hacer fantasías con el agua

Me gusta el llorar de los ojos cuando lo hacen de felicidad, 

cuando la emoción del logro natural del amor, 

aumenta la intensidad del brillo y de éstos fluyen perlas, 

gotas de dulzura que proclaman las albricias en todos los ambientes. 

Emoción al límite, sublime estado del mejor bienestar, 

un profundo sabor de la total explosión que emana paz en lágrimas, 

como aquella fuente que juega y luce y hace fantasías con el agua. 

Feliz llorar de amor…

 

Temple y templo

Ella es una poetisa, hay poesía en sus ojos, en sus labios, 

en cada gesto, en cada ademán, en casa aliento… 

que es como un suspiro de la paz de su espíritu. 

Hay poesía en sus manos, que acarician en dulzuras, 

delicia en casa uno de sus poros, poesía en su voz… 

nítida y penetrante cual aroma natural de una rosa blanca. 

Ella es en sí poesía, tiene la gracia natural de la belleza,

y yo la veo así, armonía, acorde, temple y templo,

en el que mi vida alcanza una plenitud maravillosa…

 

La relació amb els companys

Abans de començar a treballar a La Salle de Reus, on hi vaig ser durant 41 anys, vaig estar uns mesos d'interí a un parell de col·legis de Tortosa, a la Mercè i a un altre que hi havia prop de la catedral. A la Mercè hi havia un director molt recte, molt formalista, molt tal com cal, i a mi em feia una mica de respecte, per allò que sempre he tingut una certa por de no ser a l'alçada, però me'n vaig sortir prou bé i em vaig entregar als nens, com sempre he fet, tant que els company deien que jo no em relacionava gaire amb ells… i potser tenien raó, és un detall que vaig aprendre i que em va servir per al futur, ho vaig tenir molt en compte.