Romper la rutina

Dicen que las mañanitas de abril son buenas para dormir, pero las de mayo son las mejores del año… Por eso, un día de estos voy a hacer caso omiso del despertador, o mejor no lo pongo, y me quedo a dormir hasta que el cuerpo aguante, o sea, aquello que llamamos una cura de sueño. Creo que hacerlo alguna vez estaría bien, salir de la rutina de la sana normalidad para saborear el placer del san queremos proceder de jubilado. Dormir siempre ha sido un gran placer… y duermo bastante bien.

Molt bon dinar

Avui dia de calçó vell, nens a l'escola, grans a la feina i jubilats a córrer la vora. La Teresa ha anat al supermercat i ha fet un molt bon dinar… ha comprat un grapat de musclos del Delta de l'Ebre i els ha fet al vapor, després un parell de moixarres de ració generosa i unes carxofes a una verduleria que també ven els seus productes dels horts del Delta. Les moixarres les ha fetes al forn i les carxofes al microones, que tant una cosa com l'altra queden espectaculars de bones. Una taronja i un cafè…

Orenetes

Onze d'abril, quarts de deu, miro per la finestra… ja són aquí, les orenetes que conserven el seu niu a la meva finestra ja són aquí, van i venen, i a mi em fa una gran il·lusió primaveral. M'encanten les orenetes, sobretot quan penso que consumeixen gran quantitat de mosques i mosquits, que tant ens molesten i ens posen nerviosos. Observo el niu i sembla que han fet el forat d'entrada més gran, es veu una mica humitejat, en un temps prudencial, pondran ous i els petits obriran la boca per menjar…

Hoy recuerdo...

Hoy recuerdo el aroma del clavel,

la colonia de niño de mi hijo, 

el jabón de manos que olía a madre,

el masaje de la barba de mi padre,

o el de mi abuelo, que era diferente…

Hoy recuerdo el timbre de la voz de mi padrino, 

la dulce dicción de mi maestro 

y su convincente energía,

tan sabía y tan madura ella… 

Hoy recuerdo los silencios de reflexión

que me llevaron a un discurso más lúcido 

en mi discreción respetuosa…

 

Esperança en el present

"Dóna'm la mà i anirem per la riba, tot sabent que ens seguim estimant"... deia el poeta. Jo, sense pretendre una continuïtat poètica semblant, diria que amb tu les flors s'esfullen, els ocells deixen el seu festeig habitual i entonen melodies que acaronem la sublim contemplació de la teva bellesa. Amb tu la primavera és una constant, la meva vida viu una mena d'esperança en el present, present que esdevingui futur i que segueixi igual per sempre més. "Dóna'm la mà i anirem per la riba…"

Un suquet de lluç

Sempre resulta bo i agradable de menjar, però aquest cop la Teresa, li ha posat el seu segell personal, la qual cosa vol dir que li ha pujat el nivell, per a llepar-se els dits. Potser inspirada, una mica, en el que vam menjar al restaurant La Cuineta, del casc antic, ha posat unes patates i, com sempre sol fer, ha estrellat un parell d'ous que encara es podien sucar una mica… en conjunt, un sabor molt bo i un plat molt complet. La Teresa és la típica persona, gens fàcil de trobar, que millora tot allò que toca, també a la cuina, on realment és tot un bé de Déu. Espectacular suquet de lluç…

Río arriba

La soledad de un río seco es como una calle blanca de sal y sol, soledad sin agua, tierra de cañas y conejos que parecen olvidar que está todo muy seco, reseco… Alguna vez me acerco al río Francolí y paseo un poco río arriba, paso por debajo del puente y sigo un poco más, me siento en alguna piedra, cierro los ojos y sueño que vuelve a bajar agua y mis pies agradecen el riego refrescante…

Mones de xocolata

Aquests dies he enraonat molt de les mones casolanes de Deltebre, tan bones i especials elles, fetes a casa. Però avui tinc com una mena de desig de xocolata i valgui també una admiració i un respecte a les mones de xocolata de Tarragona... a més de bones, la xocolata és un plaer únic, hi ha creacions i formes artístiques, que val molt la pena de mirar i, a vegades, quan passejo per algun carrer cèntric, em dedico a contemplar els aparadors com aquell que es mira un museu apassionadament…

Tarongina

Olor, flaire, perfum, aroma… Passejant per Deltebre a l'hora de sopar, se sent olor de carxofes a la brasa i carn de xai, però si vas a mitja tarda i passes prop d'un taronger florit, la tarongina fa un perfum encisador, vaig haver de parar i assaborir com cal la bellesa aromàtica de l'arbre… Tot plegat em recorda el jardí de la mare, on destacaven els seus rosers de colors, d'aquells que les roses encara feien olor contrastan amb els clavells vermells que també es feien olorar…

Dilluns de Pasqua

Dia de la mona, som a Tarragona… la nostra amiga ens ha convidat a dinar a casa seva, celebrem l'aniversari del seu fill gran, és a dir farem un dinaret familiar la mar de a gust i la mar de bé. La Teresa els ha fet una mona i també els portarem una bossa de taronges, que ja són les darreres de la temporada. Recordo que de petit, al poble, anàvem a menjar la mona al Maset, i allò era com una festa grossa, amb les famílies amb els nens, fent jocs i passant-s'ho d'allò més bé. Bona Pasqua i molt bon dia de la mona a tothom!! Demà dia feiner, ja toca, comença l'escola…