Somriures de complicitat

Sempre recordo de forma entranyable aquell somriure fi de complicitat de la noia que t'agradava, de la núvia per donar-te la seva confiança, de la mare com a signe d'aprovació, de l'àvia per dir-te que podies confiar en ella, del pare de comprensió total. El somriure és un missatge, una proclama, un camí, a cops rubrica un silenci, un d'aquells que té una expressivitat meravellosa. Trista, molt trista, aquella gent que no somriu ni que li facis pessigolles, lamentable, diria jo…

Pastissos de casa

Les dones de casa, grans dones totes, feien, fan, aquells pastissos de casa, tan saborosos i autèntics, que mai s'haurien de perdre. El coc ràpid, en totes les seves varietats, a mi m'agrada amb una mica d'ametlla picada, les coquetes de sagí o el coc escaldat que feia l'àvia amb aquell meravellós soldó que era impagable. Els pastissets que tantes vegades he anomenat i que les nostres mares es feien fins i tot el cabell d'àngel, a més de la pasta, amb recepta original, guardada com un tresor, i com no, les nostres mones, amb ous, confits, anissets...

Cae la tarde

Cae la tarde, lenta, plácidamente, el día ha estado variado… de todo menos lluvia. Ahora está como paralizado, nada se mueve, nada se oye, el día se alarga como la llegada de las golondrinas a mi ventana… y yo que pensaba que, al verlas en Peñíscola, ya podría gozarlas en Tarragona, però no tardarán porque ya van abriendo, preciosas, las flores de las orquídeas porque la temperatura, pese a los desvaríos, realmente muestra vestigios de auténtica primavera total…

Jubilarse

Iba con sus alumnos, de visita cultural por la ciudad, nos hemos cruzado y, casi sin pararse, nos ha dicho que le faltaban tres meses para jubilarse, se la veía contenta, como satisfecha del deber cumplido y dispuesta a vivir plenamente su vida de jubilada. Y yo me pregunto… ¿la habrá preparado?, ¿qué planes tendrá?, ¿cómo gestionará sus nostalgias?, ¿cómo será la plenitud de su día a día sin todo aquello que durante tanto tiempo fue su vida y le dió vida? Yo la preparé minuciosamente…

Amanida i planxa

Sona bé, però l'amanida tenia una mica de trampa… sobre una base d'enciam hi havia unes olives negres, uns daus de formatge fresc, uns altres d'alvocat, uns ous de guatlla i una mica de ceba, amb unes formes artístiques que li quedaven d'allò més bé. Bé, penso que amb l'amanida ja en tindríem prou, perquè és molt completa, però la Teresa a més ha fet una mica de pollastre a la planxa i, evidentment, de postres ens hem menjat una taronja del meu hort, que com dic sempre, són delicioses…

Primeres flors

Conservo un parell de geranis que fan unes flors vermelles molt grans i boniques, tenen ja uns anys, però reviuen ferms i rebroten potents i atractius com mai. Al seu costat, i damunt d'una taula de pedra, les meves deu orquídies, que també han començat el seu espectacle habitual, i a mi em deixa bocabadat de veure com d'unes branques que gairebé semblen seques poden sortir unes flors tan meravelloses, realment precioses…

Setmana Santa

Anirem a passar dos o tres dies a Deltebre i, com no es pot perdre la tradició, la Teresa i la cunyada faran pastissets de cabell d'àngel, amb la recepta original de la sogra, i també algunes mones de les nostres, que no tenen res a veure amb les de xocolata que fan per aquí. Ser a Deltebre sempre és un plaer, però fer-ho per Setmana Santa em porta records molt entranyables amb els pares i la resta de la família i els amics. Bé, aniré a caminar una mica pel barri i m'aproparé a veure el riu Ebre, sempre preciós, espectacular, i també els horts dels seus voltants…

Sortideta a Coma-ruga

Amb cotxe, sense pressa, amb temps i amb facilitat per circular, ja que encara ens podem moure bé per !és zones costaneres. Hem triat Coma-Ruga, on hem passejat pel Passeig Marítim i hem fet una oferta de vermut, olives, patates i unes croquetes, tot prou bo i a una terrasseta mirant al mar, on la Teresa i jo, hem tornat a ser aquell parell de dos etern i agraït que tant ens complau a nosaltres i als qui ens estimem. Hem dinat a un restaurant gallec, prou bé, bon bacallà. Ho tenim prop de casa i és tot molt agradable de veure. Aviat hi passarem uns dies d'IMSERSO…

Veure'ls menjar

Sempre he tingut una certa curiositat en donar i veure menjar als animal. Recordo que l'àvia tenia aviram lliure pel pati, els tallava enciam, tomàquets, escarola, a bocinets petits, també afegia una mica de moresc i, fins i tot, algun grapat d'arròs trencat, i jo m'ho mirava i em feia gràcia veure com les gallines, els ànecs i les oques s'ho empassaven tot. El padrí criava bous, bé, engreixava vedells, y també gaudia de veure'ls menjar l'aufals i la palla una mica mullada perquè així s'enganxaven bé uns grapats de farinasses d'arròs, m'encantava veure'ls remugar ajaguts al terra del corral. També m'agrada veure molt, cóm mengen els cavalls, les ovelles, els porcs i els galls d'indi i els ocells...

Mi suspiro

Mi suspiro viaja en hoja, empujada por el viento…

que es brisa por respeto a la emoción del sentimiento.

Mi suspiro se detiene a tu paso, 

te contempla y te dibuja en burbujas, 

como círculos concéntricos del humo de los cigarrillos. 

Mi suspiro se aletarga y paraliza, se adormece, 

se oscurece, con la noche de tu ausencia. 

Mi suspiro es una expresión de amor, 

tiene la eterna bendición del corazón enamorado…