Allò del cafè bo

Som a Tarragona, ja tornem a gaudir del cafè bo i ben fet, curt, mitjà tasseta i, malauradament, amb sacarina, però algun cop hi posem amb sucre morè. Recordo el plaer de la cigarreta rossa després del cafè i del malament que ho vaig passar quan vaig haver de deixar de fumar, però això és una altra història. Ara el meu present feliç és gaudir del cafè que fan al meu gust a determinats llocs de la ciutat, bàsicament de la casa Brasilia, i també, com no, el que fa la Teresa que, tot i ser de càpsula, resulta prou bo. Ara, evidentment, sense cap puro verd ni cigarreta de cap mena…

Volem junts

Després d’aquest cant de festeig,

tan persistent, noble, sincer, natural,

et convido a fer un vol pels meus indrets més coneguts, 

et mostraré els nius de l’oreneta, tan tendres i discrets, 

allà per les finestres de la bona gent, 

i anirem allà al mig de la mar a escoltar el cant de la sirena,

abans, però, ens aturarem per veure la flor del penya-segat, 

gairebé intocable, i que amb música de les onades 

posa en escena la bellesa natural de la natura. 

Volem junts, estimada, buscarem un lloc 

per a fer el niu en un bosc prop del mar…

 

Pensant en tu

En els meus moments de pau i serenor sempre tinc temps per recordar aquells ulls de mirada dolça, tendra, penetrant. Puc reviure aquell somriure, tan fi i tan discret, com per donar vida a tota la meva sana esperança. Em sento cofoi de recordar la teva veu, suau però ferma, i sempre amb la capacitat per ser oportuna. Em ve de gust reviure la teva presència i assaborir l’encant de la teva companyia, que sempre m’acompanya deliciosament…

Els arbres, ara...

M’agrada el paisatge dels arbres podats, les moreres nues, els plataners… semblen gaudir d’un merescut descans, semblen dormir el somni d’un repòs etern. Però no, aviat mouran i començaran a reviure, i més ara que, amb el canvi climàtic tan evident, les temperatures es passen pel folre les estacions de l’any i trobem plantes brotant i floreixin quan, en realitat, no toca. Si vas caminant, així en plan jubilat, pots veure alguna resta de nius, a més de gaudir de l’espectacle dels arbres, sense branques innecessàries, ni fulles, tot nu, pelat, però només de moment, aviat ens mostraran tota la seva vitalitat natural…

Caminem...

Caminem tranquil·lament per l'Avinguda del Papa Luna, com aquell que no va enlloc, nosaltres anem per anar, que sembla que és el que s’ha de fer. A l’esquerra el mar d’hivern, la platja sola i amb alguna olor que recorda la mar d’abans. Davant tenim un seguit de “manters” amb de tot, bosses, carteres, moneders, rellotges, cinturons, gorres i tota mena de records. Fem un cop d’ull i passem de llarg, al fons el castell majestuós i ben posat, en el punt més alt, i avui es veu força bé, no hi ha la boira que ha fet aquests darrers dies. Passegem, poc a poc, gaudim de bona calma i pau. Peníscola, ara encara es pot circular pausadament…

Som a Tarragona

La imperial i preciosa ciutat de Tarragona ens ha rebut amb una deliciosa pluja fina. Com sempre, en arribar a casa, experimento una altra mena de plaer, sempre ho repeteixo, però un gaudeix de les seves coses a mà i al seu gust. Avui dissabte ja hem anat a esmorzar al nostre lloc de sempre i després hem agafat el bus per anar al capdamunt de la ciutat per poder després baixar caminant fins a casa. Hem dinat amanida i planxa, per fer-nos perdonar una mica del bufet de l'hotel Acuazul de Peníscola, on ens vam passar una mica. Bé, som a casa, ara toca vida sana total…

Te hablaré en plural

Y mis tiempos, que se los quito al tiempo perdido, 

los convertiré en aquellos mejor encontrados, 

y te hablaré de la primavera de los jardines, 

de las primeras hojas y las flores incipientes. 

Te hablaré del amanecer del bosque, 

de los primeros trinos de los pájaros nuevos 

que tiñen los árboles de una bella y armoniosa sinfonía. 

Te hablaré, como no, de la barca y del río, 

de la brisa y la luna, del café corto y del beso largo. 

Te hablaré en plural de los nidos de amor 

…de los árboles encantados, 

te hablaré en plural solo de nosotros, 

un precioso tema de muy buen amor…

 

Una llàgrima feliç

Els nostres silencis s’escolten apassionadament, mai havien estat tan expressius, amb els somriures tan plens de veritat, amb els ulls com a mirall, clar i net, on tu i jo ens veiem exactament com som i, sobretot, com volem ser per sempre més. M’encanta el llenguatge dels nostres silencis, aquell llenguatge no verbal però que ho expressa tot amb una bona mirada dolç i pacífica, fins i tot amb una llàgrima de felicitat extrema, on el temps ens contempla, ja sense mesura ni caducitat, i ho fa cofoi, molt content…

Jardí del papagai

Darrers sospirs d’admiració per Peníscola… Avui hem fet una sortida molt maca al "Jardin del Papagayo", una mena de zoo on, a més de tota mena d’ocells, hi ha també tortugues de totes mides, lèmurs amb unes cues precioses, cangurs, algun amb el seu fill a la bossa, i algun capibara gran i amb uns bigotis ben remullats. Abans d’entrar hem comprat una bosseta de menjar per als ocells i he gaudit de veure’ls menjar a la meva mà, fins que una mena de lloro vermell se m’ha cagat a la mà. No he pogut per menys de pensar en allò de què no cal matar a la mà que et dona de menjar. Bé, val molt la pena, tant pels animals, com per la vegetació i també per l’ambientació i la preparació per les excursions de la canalla…

Més pobles

Encara som a Peníscola… Avui hem visitat dos pobles més, tot i que Cervera del Maestrat ens ha semblat molt empinat i no ens hem atrevit a pujar per aquells carrers, tot i que sí hem estat a un antic molí que hi ha abans d’arribar i hem fet algunes fotos, hi ha un museu, però estava tancat. Primer havíem passat per Càlig, on aquí sí hem vist per fora l’església de Sant Llorenç, per dins, tot i que estava oberta, no hem pogut veure gaires coses perquè era a les fosques i, com sempre, hem fet foto a la Casa de la Vila, i a la una ja érem a l’hotel, ben impregnats del paisatge tan estimat i ben conegut de la Mediterrània, on destaquen els ametllers florits, que són preciosos, i uns camps de carxoferes impressionants…