Flors significatives

Sempre recordo la flor exòtica, gairebé inclassificable, que creix allà al penya-segat com un mecanisme de defensa i, simplement, com una exposició del millor art natural. Esmentar, com no, la flor de la tarongina, allà al meu hort de Deltebre, com un racó màgic, com un indret de pau i bellesa. Per acabar, o per començar en el sempre dels sempres, les roses blanques de la mare…

L'escola tancada

Avui m’he aturat a veure el pati de l’escola del Serrallo... l’escola tancada, silenciosa, el pati buit, bé amb algun ocell, colom, tórtora, fins i tot, a cops, alguna gavina de la mar propera. Tot i que era poden gaudir d’aquest espai amb tota tranquil·litat, potser els hi manca una mica alguna resta de pa, d’algun entrepà de la canalla. A mi em manca la cridòria d’un bon gol, abans que toque la música que els anuncia que l'esbarjo ja s’ha acabat. Molt trist el pati buit…

Estima

Davant la natura observes les meravelles de la creació, també davant la creació humana, tant artística com tècnica, un és capaç d’extasiar-se i fer palès tot aquell sentiment d'estimar, aquell que mai no fa mal, i també de gratitud, aquell que fa que un se senti ben nascut. “Estima, estima, això mai no fa mal”, cantàvem al meu estimat col·legi…

La Teresa ha fet gaspatxo

I, evidentment, com passa sempre, la Teresa millora tot allò que toca, si a això afegeixes que ella sempre procura complaure les meves preferències, doncs ha resultat un gaspatxo espectacular, no massa àcid, un pel picant perquè li vaig dir que posés doble ració d’all, i oli d’oliva, és clar, sense pa torrat, amb pebrot verd, cogombre i alguna cosa més que entra al secret millor guardat de la millor cuinera de casa nostra i part de l’estranger…

Metges i farmàcies

M’he trobat amb un amic del barri, de la meva edat, i m’ha dit que venia del metge i ara anava a la farmàcia, i jo li he dit que abans anàvem de discoteca i que cada cosa té el seu temps. Metges, n’hi ha que per dir-te els resultats d’una analítica et fa una tesi doctoral i et fa les receptes amb lletra que sembla xinesa, però també n’hi ha que mostren la seva capacitat més humanitzada posant aquests mateixos resultats a l’abast entenedor del pacient. Bé, les farmàcies, a part de que van al cèntim, fan un molt bon servei, tot i que no deixa de ser un negoci més…

Passejar per Tarragona

M’agrada passejar per Tarragona, anar a tocar ferro i després anar baixant fins arribar al mercat central, allí aguaitar les viandes exposades, sobretot el peix del Serrallo i les fruites i verdures de proximitat, però al mercat hi ha tot un seguit de curiositat que a mi m'entretenen bastant. Després, caminant fins a casa, sempre de baixada i fent les parades habituals ja que em conec molt bé les ombres i els llocs ideals per a seure una estona. A la tarda, ja després de les sis, toca fer algun tomb pel barri, saludar als veïns i acabar de fer l’exercici que tingui previst de fer…

Records del meu poble

Després del viatge llampec a Deltebre per l'aniversari de l’Elna, em ve de gust plasmar la imatge del Deltebre verd, amb un parell d’ibis fent-se acaronaments, amb una foto plàstica de gran i pura bellesa. He recorregut els carrers que feia en bici anant pel Toll fins al pas de l’illa de Buda. Preciós… apropar-se al riu i gaudir de la desembocadura de l’Ebre, no té preu. A vegades passava i m’aturava una mica per la zona de nidificació. Ara només són records d’aquells màgics que un conserva en un lloc preferent del seu cor. Són records del meu estimat poble de Deltebre…

La vida des de l'eufòria

Contemplant la vida des de l’eufòria, hi ha flors, amics, la rosella ja és freqüent per tot arreu i tota la resta de flors que mai perdrà l’esperança d’assolir la bellesa original de la rosa blanca. Tot i que diuen que no, un té la convicció de què al cel hi ha cloïsses i totes les viandes i menjars ben cuinats dels meus estimats pobles de Catalunya, només cal pensar en l’àvia, en la mare, en la sogra, i aleshores veig el ben servit que deu estar Sant Pere. Bé, són els meus pensaments…

L'Elna fa tres anys

És la filla petita del meu nebot Ricard. És una criatura que ens té el cor robat, amb una sublimitat primària que ens emociona a cada instant, és molt natural i espontània i t’explica la seva realitat com si et conegués de tota la vida... te la menjaries sense patates. Li hem portat un parell de regals perquè puguin jugar les dues germanes, ja que l’Arlet també una preciositat de criatura i la podrà ajudar una mica. Ha estat maco de veure la família reunida, això sempre és un plaer…

Canícula

Un bon dia i un cafè amb sol, calor de veritat, allò que en diuen canícula, alguns fins i tot es fan el cafè amb gel, no ho he entès mai però és respectable, en aquests dies sempre et ve de gust prendre algun refresc. Hi ha una advertència de calor nocturna, cal hidratar-se bé i tenir la dutxa ben a punt, passejar per l’ombra i parar en algun bar amb aire condicionat, beure aigua, i potser millor fer la passejada per a la tarda quan minva el sol i es pot circular molt millor…