Hola, ola!!

Hem inaugurat el nou bar dels nostres amics alemanys, a l'antic bar Llevant, que l'han transformat amb molt bon gust i amb la seva simpatia habitual i la seva bona traça per fer les coses bé, a més del bon tracte a la gent, tot fa pensar que els anirà força bé. A més, tots els divendres faran esmorzars de forquilla, la qual cosa, coneixent-los, segur que serà un nou bon lloc per a venir amb els amics. Mereixen que tot els hi vagi bé, són una parella encantadora. 

Lluna plena

Aquella terrassa a tocar de mar, una mica empinada i entre pins, gaudint de la brisa marina, en les nits de lluna plena és plena de romàntics que gaudeixen de la música d'un saxo, en aquest cas proper, i d'un violí, que fan notes d'amor brindant amb un bon cava per la vida, mentre es contempla tot l'espectacle de la lluna banyant-se a la mar, la nostra estimada mar mediterrània… 

Te regalo un jardín

Te regalo un jardín y un silencio,

para que nadie interrumpa tu paseo

entre las flores y romeros y tomillos.

Escucharás el trinar de los pájaros madrugadores 

y olerás el bosque al que pertenece este jardín, 

que es tuyo, para que puedas ir entre las flores

como una rosa blanca, que es el producto final…

de la bella hermosura de todas las flores.

Te regalo mi libertad para que la gocemos juntos 

con la tuya y nos amemos libremente…

 

Caminant fins al far

I un, avui, recorda les caminades fins al far del port de Tarragona, les muntanyes de carbó i un aigua en suspensió per fixar-lo i que no aixequi massa pols. I com no, els vianants habituals, la noia misteriosa d'edat indefinida i amb un aspecte discret, però de molt bon veure, la rossa dels patins amb la cua de cavall molt alta i les cames llarguíssimes, la parella gran agafats de la mà i amb un barret de palla que camina a poc a poc amb la de ampolla d'aigua a la mà. Bé, bon record, molt bon passeig, molt distret, molt agradable, divertit… 

Poesia pura

No no m'agraden gaire els versos que rimen, com una cançó que ha d'acabar rimant, sense importar gaire el significat… A mi m'agraden els petits poemes amb paraules amb aroma, on la bellesa està en la veritat de la descripció, en la certesa que proclama i dignifica allò que conta el poeta, allò a qui fa l'homenatge de justícia i de veritat, poesia pura, diria el poeta… 

Ojos de agua marina

Un asomo de bondad, mostrado en forma de sonrisa beatífica, 

una lluvia de dulzuras que salpica incluso a las indiferencias.

Pues eso, eres un sol de criatura… 

que encantas a los encantos más encantadores. 

Un conato generoso de delicias que, cual agua de colores,

invita a navegar por tus ojos de aguas marinas al sol, 

que se dulcifican al amanecer y alcanzan su máximo esplendor 

en las noches no oscuras…

 

L'oncle pagès

He vist a l'oncle regant el seu hort, ell és un artista, un enginyer molt enginyós que té el seu petit tros de terra, en perfecte estat de revista. De tomàquets encanyats en té tres solcs i ja comencen a madurar, alguns són com el meu punt i fan tot el goig del món, allí penjant mirant de cara al sol, té dos solcs de pebrots i tres d'albergínies, tots amb un pal al costat preparat per a lligar-les i així sembla que la planta aguanta millor el pes del fruit. El que dic, és tot un mestre de la terra, genial!! 

Som a Tarragona

Després d'uns dies a Deltebre, ja som a Tarragona. Al poble hem gaudit, com sempre, del passat i del present, m'he passejat amunt i avall per tot arreu, pels arrossars, per la vora del riu i pels carrers del centre del poble que ara estan molt ben asfaltats gairebé tots, tot i que els ha quedat el carrer Sant Roc, que és molt transitat. Bé, som a Tarragona i, com sempre, el plaer de ser a casa, amb tot a punt i al teu gust, no té preu… 

Restaurant Orígens, a Deltebre...

Hem celebrat el Sant Pere al restaurant Orígens a Deltebre. Hem fet unes croquetes de cua de bou, unes torrades d'anguila fumada i unes anques de granota que estàvem espectaculars, però l'estrella ha estat un arròs de pop a l'all i oli de mel en què només la presentació amb una generosa pota de pop a la planxa per persona valia la pena, però a més el sabor de l'arròs i la textura era d'una gran qualitat, hem fet també unes postres prou atractives i ens hem begut un Acústic. Val molt la pena, el recomano…

Paracotes

"Paracotes"... l'àvia m'explicava, que eren les pastes que es menjaven entre jota i jota, podien ser soles i farcides de figues seques o prunes seques, però sempre molt bones. Al poble també fan semblant les de flors de carabassera, on igual són bones amb una mica de sucre o de sal. També en fan unes que en diuen borraines, amb les fulles d'aquesta planta, que també són molt bones i fins i tot posen una mica de mel per damunt i aleshores són delicioses… A la Teresa li surten boníssimes, sobretot les farcides amb figues seques. Bé, paracotes!!