“Quién supiera escribir” va dir algú… Jo, potser sense gràcia ni massa traça, tinc l’atreviment de fer el meu petit escrit de cada dia. M’omple, em distreu, en fa estar a l’aguait de l’entorn i, sobretot, recordar la infantesa, la família i la meva vida professional, on tinc mil anècdotes que vaig contant. Vivències amb els avis, amb els amics, amb els companys professors, amb els nens que sempre em tenien el cor guanyat. Gràcies a tots aquells que em dieu alguna paraula i em feu companyia en aquesta petita aventura sense cap pretensió. Bé, seguirem així, si us sembla bé…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada