Feliz de mirarla

Me tenía tan sensibilizado, tan pendiente, tan enamorado que, cuando la miraba, así como a escondidas, me daba la sensación que todo el mundo me observaba y me ponía rojo, como aquel al que han descubierto haciendo alguna imprudencia… Pero la miraba como en un impulso superior a mi y en la contemplación, tan silenciosa y apasionada, ya era muy feliz…

Anar a birbar

Tot i ser fill de Deltebre, gairebé mai vaig fer les feines de l'arròs. Una vegada vaig anar uns 15 o 20 dies a birbar perquè necessitava cèntims per fer un curset per treure'm el títol d'instructor elemental, sense el qual no et donaven el títol de mestre. Després vaig anar una setmana, llogat pel meu oncle Benjamí, i ja en sabia una mica, coneixia la jonça, la llengua d'oca, els casaments de d'arròs i mill, l'agram… Recordo que vaig anar sol i ho vaig fer molt bé i ho vaig acabar. Després la meva feina ha consistit en fer classes des de molt jove fins la jubilació als 65 anys. 

Campanya electoral

Menys aigua, a Tarragona plouen tota mena de promeses, molts sopars de duro, com dèiem al meu poble. En aquest sentit, vull recordar a aquell polític que prometia un pont a un lloc que no hi havia riu i, aleshores, doncs va prometre que els faria un riu… Realment, he perdut la fe en la política i amb els polítics, el seu objectiu és el poder y no pas la democràcia, sobretot amb els partits siguin els que siguin perquè cap em sembla prou seriós per creure-me'ls. Es repartiran el pastís, pactaran allò que calgui i amb qui sigui, fins i tot contra natura, per ser prop del poder i al poble, doncs… com sempre! 

Operació bikini

Bé, en el nostre cas, en perdre uns quilets ja ens conformem, més per la salut que per l'aspecte, però cal tenir-ne cura. Avui hem començat ja amb l'amanida verda, un entrecot petit i una mica de fruita, sense pa, amb aigua, i un cafè amb sacarina. Ara la Teresa posarà en acció tot allò de les bajoques, les bledes, els espinacs, les carxofes, les pastanagues, el carbassó, les cebes… Ho acompanyarà amb alguna cosa de carn sense greixos o algun peixet, tot a la planxa. Bé, veurem com va tot plegat i si podem fer una mica de bondat per fer bona salut… 

La terrassa fa bona pinta

La terrassa de casa fa bona pinta, les orquídies ja estan florides, els geranis, al seu aire ells, aquest any fan les flors més grosses i, a més, tenim dues plantes noves, una mena de lliris petits però molt bonics, que ens va regalar el Pere, i una altra que ens ha regalat Marcel·la, que es diu Sansevièria, que sembla que no necessita massa aigua i es cria prou bé. A més, tenim un ram de flors en un gerro d'aigua que fa molt bonic que ens el va regalar una cosina de la Teresa.

Habrá que importar...

Es viernes, anunciaban lluvia, pero lo que hay es un sol que parece absorber la tierra entera, sólo me consuela pensar que, por absorber, también lo haga con el agua del mar y que luego nos la devuelva, dulce, fresca, potable y vital como siempre para que podamos abastecer nuestras necesidades. El agua es vida y este año lo vamos a experimentar de forma cruel, muchas cosechas se perderán y algunas ya se han perdido, habrá que importar algunos productos naturales… 

Veure-les ballar

Recordo que quan era ministre d'assumptes complicats, del pati del col·legi de La Salle de Reus, hi havia un grupet de nenes de segon de Primària que sempre anaven amb un aparell de música i, a l'hora del pati, especialment després de dinar, es dedicaven a cantar cançons de moda i a assajar balls, tot i fent la seva coreografia amb moviments artístics. Tenien la seva gràcia i posaven tot el cor en fer-ho bé i, quan ho tenien tot a punt i ja els sortia bé i presentable, em venien a preguntar si volia veure-les ballar… i a mi m'emocionava d'aquella tendresa tan natural. 

Postres de músic

Aquí al restaurant de l'hotel Vistamar, a més de les nous, ametlles, avellanes, panses i figues seques, he provat els anacards, que m'han encantat… és aquell tipus de postres que amb una mica de vi dolç, tipus moscatell, quedes com un senyor. Parlant de postres, em ve a la memòria un que el fan al restaurant La Montoliva, a Vilallonga del Camp, que consisteix en un farcellet de mató amb codonyat, tot natural i fet de casa, i que el trobo boníssim. El codonyat és també molt bo amb algun tipus de formatge, tant com aperitiu com a postres. Bé, com veieu, més llepolies, que ara ja he de mesurar una mica, però m'encanten… 

Árboles agradacidos

Los árboles se miran en las aguas cristalinas de mi río nervioso de montaña. Lo suyo, que para algún confuso podría parecer narcisismo, es amor, puro amor, abrazo y gratitud que, en los árboles que parecen desmayados, se convierte en pleitesía y húmedo arrebato de conexión desesperada hasta el abrazo pertinente de las ramas más exaltadas…  Corrientes aguas puras cristalinas, decía el poeta, mientras los árboles aplaudían con las hojas y les daban la bienvenida…

Anguila fumada

M'encanta l'anguila, amb totes les seves versions típiques de Deltebre, de València o d'on sigui… en suc, al all i pebre, en arròs, en xapadillo i, darrerament i tot i que no sóc gaire partidari dels fumats, estan fent unes torrades amb anguila fumada ben preparada amb tomàquet i oli d'oliva que té un sabor exquisit i al que cada cop m'estic enganxant més. Sí, sóc un apassionat de l'anguila, els xapadillos amb allioli, o l'anguila a la brasa, o fins i tot amb fideus com feia l'àvia… La mare la feia en suc, amb alls tendres i julivert i amb anguila grossa, no he menjat res millor al món!!