La Montoliva

No estava previst, però se’ns ha fet tard i hem decidit anar al restaurant La Montoliva, que feia molt temps que no anàvem. És una delícia com fan la cuina catalana, amb una bona brasa, bon vi i fins i tot el cafè és bo. Avui hem menjat raviolis de bolets, amb una mena de crema de llet que han resultat deliciosos. De segon hem menjat un peu de porc a la brasa, amb guarnició de carxofa i la seva famosa patata al caliu, que a mi em té el cor guanyat. Bé, sempre recomano el restaurant La Montoliva, val la pena…

Fora la pera...

M’agradaria fer un passeig per la ratlla de Sant Martí, com dèiem els nens del meu estimat poble. També em faria il·lusió fer una bona escalada fins al cel pel raig de llum d’una llanterna en plena nit. Tampoc estaria gens malament fer un viatge amb bici pel camí que va deixant, a simple vista, un avió a reacció. Però allò que de veritat fora la pera, seria anar a la lluna per veure alguns dels meus alumnes que s’hi trobaven tan bé i que suposo que han degut de tornar en visita de plaer…

La educación del niño

Hoy he leído una frase de Napoleón Bonaparte que me ha resultado muy interesante: “La educación de un niño comienza veinte años antes de su nacimiento con la educación de sus padres”. Como profesional durante más de cuarenta años, me gustaba observar el comportamiento de los padres de mis alumnos. Cerrando los ojos podía ver qué ambiente tenían en su casa cada uno de mis alumnos… el alumno se abre y te cuenta, y tú procuras educar también a los padres en beneficio de los alumnos, a los que acabas queriendo como algo tuyo…

La pel·lícula

I en tancar els ulls, la llum, la dels teus ulls, que porten el somriure incorporat, un somriure encisador, dolç, fi, sublim. Sovint ho faig… sóc el director de la pel·lícula, tu la protagonista, l’ambient és la realitat quotidiana que vivim amb un dia a dia ple d’amor i de respecte. Segueixo dirigint però, a cops, m’escapo i faig de company del meu amor. I cerco la millor lluna, i un mar en calma, i un bosc ben verd, i cerco els teus llavis a la música sempre maca dels fenòmens naturals. Quan desperto, tu ets allí i jo faig un somriure emocionat, amb els ulls del meu cor feliç…

És dimecres

És dimecres, sembla que fa bon solet i bon dia, toca entrepà de truita, com si fos dijous gras, sempre em fa una mica d'il·lusió, acompanyat d’unes olives verdes, un aigua i un bon cafè. Després agafarem el bus fins la part alta per poder baixar caminant fins al Serrallo i, després, arribar a casa una mica cansats però amb bon ànim i bona disposició per dinar i fer una migdiada com Déu mana. Bé, sembla que tindrem uns dies de sol i bon temps, serà hora d’apropar-se a la platja i veure la mar en calma…

Guerres

Veig amb molta tristesa la parsimònia amb la que el món contempla les guerres. Em sensibilitza especialment la mort de nens, que moren bombardejats i, si en queda algun, ho fan de gana. Si arriba alguna ajuda humanitària, sempre escassa i insuficient, els portadors moren pels efectes de la guerra i tot sembla irreversible i sense cap mena de solució racional. Com diu la cançó, “a les guerres només hi ha tristeses i no s’hi guanya mai” i una altra cançó diu “Ningú no comprèn ningú”... una pena!

És l'hort del pare

Anem de la mà a gaudir de l’olor de la tarongina, ara és l’hora de veure l’hort florit, és com si a la verdor de les fulles els hagin caigut uns flocs de neu, tan blancs ells, i ara fins i tot perfumats. Anem, passejarem una mica i ens aturarem per veure el carxofar, ara hi ha carxofes com el puny i en podem agafar unes quantes per fer-les a la brasa. Anem de la mà, és l’hort del pare, territori sagrat, beneït, sa…

Paella marinera

Feia temps que no en fèiem a casa. Avui diumenge la Teresa s’ha lluït, utilitzant un preparat a base sípia, escamarlans, llagostins i musclos, amb arròs Marisma del Molí de Rafelet de Deltebre. Bé, ho hem gaudit com cal, o potser una mica més perquè darrerament no en solem fer. L’arròs ha quedat solt, cuit sense passar-se i amb tot el sabor de les viandes del mar. La Teresa en té la mà trencada fent arròs i avui he contemplat de prop l’espectacle de tota la preparació, pas a pas, sense perdre’m res…

Som a Tarragona

La gent va tornant a casa, de mica en mica cada ovella al seu corral, com a Nadal. Som a casa, a Tarragona, a tocar del Serrallo, el mar també a tocar així com les barques dels pescadors i els iots dels rics. Ens hem portat la mona feta a casa per la Teresa, amb recepta de la sogra i pastada per la potència de les mans del nostre fill. Ho explico així perquè si ja per si sola és boníssima, quan penso que l’han feta ells, encara la trobo millor. Farcida de cabell d’àngel, i amb ous de gallina bullits i guarnits, que fan molt de goig. Avui per sopar, un cafè amb llet i mona…

Grans sentiments

Quan la vaig veure, em va semblar com aquella flor a qui no li cal torreta, perquè ella ja porta el marc, l’ambient, el paisatge ben incorporat. Però quan la vaig sentir parlar, amb aquella plena suficiència, amb aquella propietat i, al mateix temps, amb aquell respecte i senzillesa a tots plegats i a ella mateixa, em vaig quedar bocabadat i amb una admiració que esdevindria plenament en grans, emotius i profunds sentiments…