Comença el curs escolar

Mestres a punt, nens a l'escola… recordo aquell estat actiu, una mica emocionat, i la meva frase històrica: "Necessito un més de vacances per a recuperar-me de les vacances"... rèiem una mica, i sonava la campana, o el timbre, o la música, i tothom cap a la fila, gent nova, mestre nou per als nens, però alguns, els més eixerits, ja han dit bon dia professor… Anem per bon camí, després del primer cafè, el somriure d'un nen és impagable… 

Guspires de tardor

La tardor comença a treure el nas… Passejant pels voltants del pati de l'escola del Serrallo ja és veu una bona escampada de fulles seques i a mi, com cada any, m'agrada contemplar-les. És pot veure des de la típica fulla de morera, tota d'un groc espectacular, fins a una altra ja tota marró que sembla cuir, però que també té la seva gràcia. També els plataners i altres arbres ja comencen a despullar-se, la tardor ja és molt prop… 

Festes al barri

Sempre em fa feliç veure com la gent gaudeix de la seva festa major. Aquí, a Residencial Palau, ha estat sempre molt familiar i entranyable, solen acudir els familiars que no viuen aquí i fan esmorzars i àpats en comú, d'autèntica germanor, hi ha música per ballar, actuacions que els nens del barri preparen amb tota il·lusió, també jocs de tota mena per als nens i tothom es mostra actiu i molt animat. Potser aquest any no veig tanta gent, serà pel temps que amenaça molta pluja o que moltes persones encara són a fora o a la platja. De totes maneres, bona festa a tothom!! 

Anar en bici

Recordo, de més jove, haver anat molt en bici… a Deltebre feia un passeig fins al pont penjat d'Amposta, d'allí passava per l'Aldea i arribava fins al Perelló, després, ja de tornada, passava pel pont del tren de l'Ampolla, m'aturava una mica per extasiar-me en la contemplació meravellosa del Delta de l'Ebre i a continuació fins a casa. A Tarragona també tenia els meus camins, anava fins al far, a la platja del Miracle o a la Llarga, el cas és que anava amb els amics i sempre ens ho passàvem molt bé, xerrant i comentant la jugada i arreglant el món, després anàvem a esmorzar bé… 

La tarde es parda

La tarde es parda, pero no fría, los estudiantes aún no estudian, monotonía de lluvia tras los cristales… Pero los profesores ya preparan el curso, previenen, programan, hacen, tras los cristales, un trabajo que facilitará el buen funcionamiento de todo el proceso educativo. Es el primer domingo de septiembre, llueve, más bien llovizna en Tarragona. aquí de momento solo ha regado un poco y ha fastidiado, otro poco, las fiestas del barrio… como cada año suele hacer. 

Mirar la muntanya

No, no és un parlar per parlar, m'he quedat extasiat mirant la muntanya des de la terrassa de l'hotel, és prop i hi ha diferents tonalitats de verds i diferents alçades d'arbres i herbes. S'escolten sorolls d'esquelles, són ovelles que van muntanya amunt, també al peu de la muntanya hi ha un tancat, on un parell d'eugues també porten esquella, a més a més hi ha un parell de poltres petits, un és molt petit, preciós, de potes llargues i cap de nadó que encara mama… 

Flor i escuma

Aquella flor del penya-segat que mostra, juntament amb la seva elegància, el seu natural mecanisme de defensa… que és pràcticament inaccessible. L'escuma blanca que s'observa al mar em fa pensar amb les roses blanques, el meu mar amic de sempre floreix i, com no podia ser d'una altra manera, ho fa en rosa i ho fa en blanc… i a mi, quan admiro la immensitat blava, a més de preciosa la contemplo perfumada i neta, sobretot a l'hivern ventós… 

Esmorzar d'amics

Hem tornat a anar al Serrallo, al bar dels Pescadors, tres hem menjat calamars a la planxa, amb quatre fesols i una tomaca amanida partida, i un altre tonyina a la planxa, sempre n'hi ha un que és quelcom diferent. Dos bevem vi negre i dos blanc i després hem fet unes postres de músic, dos cigaló de conyac, un tallat i un no pren cafè, però això sí, avui no hem perdonat el xarrupet d'herbes. Bé, només és un cop al mes. Com sempre, el millor ha estat la bona companyia i estar tots amb bona salut… 

Embotits

Nosaltres som més de pernil i formatge, però quan som per les comarques d'Osona o del Ripollès, sobretot per Ripoll o Vic, ens apuntem als seus embotits, que els hi trobem totes les gràcies del món, després possiblement ja no en mengem més durant la resta de l'any, però al seu moment li fem bona festa al bull tant blanc com negre, a la secallona, a la botifarra d'ou, al fuet i altres varietats que fan, totes espectaculars de bones que son. Un bon assortits d'embotits variats, amb pa de coca o de vidre o de pagès, amb tomàquet, i un bon vi negre és tot un plaer. Déu ni do també els formatges d'aquestes terres, genials… 

Som a Tarragona

Hem fet un viatge de tornada sense entrebancs ni retencions i ja som a casa a Tarragona, fins i tot ja he fet la meva primera migdiada a la meva butaca inclinable. Sembla que la màgia continua, m'ha trucat un amic per dir-me si m'aniria bé d'anar a esmorzar amb els companys, ja que sembla que a tots els hi va bé, i com no tenim cap revisió de xapa i pintura, he dit que sí, evidentment, així demà bona festa d'amics. Al mateix temps comencen les festes del barri que duraran tot el cap de setmana. Comencem mes…