Ojos de agua marina

Un asomo de bondad, mostrado en forma de sonrisa beatífica, 

una lluvia de dulzuras que salpica incluso a las indiferencias.

Pues eso, eres un sol de criatura… 

que encantas a los encantos más encantadores. 

Un conato generoso de delicias que, cual agua de colores,

invita a navegar por tus ojos de aguas marinas al sol, 

que se dulcifican al amanecer y alcanzan su máximo esplendor 

en las noches no oscuras…

 

L'oncle pagès

He vist a l'oncle regant el seu hort, ell és un artista, un enginyer molt enginyós que té el seu petit tros de terra, en perfecte estat de revista. De tomàquets encanyats en té tres solcs i ja comencen a madurar, alguns són com el meu punt i fan tot el goig del món, allí penjant mirant de cara al sol, té dos solcs de pebrots i tres d'albergínies, tots amb un pal al costat preparat per a lligar-les i així sembla que la planta aguanta millor el pes del fruit. El que dic, és tot un mestre de la terra, genial!! 

Som a Tarragona

Després d'uns dies a Deltebre, ja som a Tarragona. Al poble hem gaudit, com sempre, del passat i del present, m'he passejat amunt i avall per tot arreu, pels arrossars, per la vora del riu i pels carrers del centre del poble que ara estan molt ben asfaltats gairebé tots, tot i que els ha quedat el carrer Sant Roc, que és molt transitat. Bé, som a Tarragona i, com sempre, el plaer de ser a casa, amb tot a punt i al teu gust, no té preu… 

Restaurant Orígens, a Deltebre...

Hem celebrat el Sant Pere al restaurant Orígens a Deltebre. Hem fet unes croquetes de cua de bou, unes torrades d'anguila fumada i unes anques de granota que estàvem espectaculars, però l'estrella ha estat un arròs de pop a l'all i oli de mel en què només la presentació amb una generosa pota de pop a la planxa per persona valia la pena, però a més el sabor de l'arròs i la textura era d'una gran qualitat, hem fet també unes postres prou atractives i ens hem begut un Acústic. Val molt la pena, el recomano…

Paracotes

"Paracotes"... l'àvia m'explicava, que eren les pastes que es menjaven entre jota i jota, podien ser soles i farcides de figues seques o prunes seques, però sempre molt bones. Al poble també fan semblant les de flors de carabassera, on igual són bones amb una mica de sucre o de sal. També en fan unes que en diuen borraines, amb les fulles d'aquesta planta, que també són molt bones i fins i tot posen una mica de mel per damunt i aleshores són delicioses… A la Teresa li surten boníssimes, sobretot les farcides amb figues seques. Bé, paracotes!! 

Amanida de cigrons

La Teresa fa unes amanides espectaculars… de pasta, de llenties, d'arròs, i avui n'ha fet una de cigrons, semblant a les de fesols, allò que crec que en diuen un empedrat, els cigrons són petitets i, amb totes les verdures i viandes que hi posa, ha resultat boníssima. També ens encanten les amanides d'escarola, amb oli d'oliva, vinagre i un all esmicolat que li dona a tot plegat molt bon gust. L'amanida d'enciam normal, ens agrada amb unes olives negres, oli d'oliva… 

Allò natural

Us imagineu una casa del poble on la mare li diu al fill “vés a l'hort i porta un parell de tomàquets verosos, un pebrot verd i una ceba tendra, que farem una amanida”, això és tan autèntic i natural com meravellós, si a més l'oli d'oliva és de la garriga propera de l'Ampolla i una mica de pernil d'un porc criat a casa, de l'última matança, doncs tenim, la festa culinària, sana i natural, amb productes fets a casa, on saber allò que menges no té preu. Tot això era possible al meu poble i potser encara hi ha algun cas que continua sent-ho. Gran respecte i admiració als pagesos del Delta… 

El sol de sus ojos

La miro en silencios que hablan,

silencios que admiran y valoran,

silencios portadores de auténtico reconocimiento. 

La observo, la contemplo con los ojos cerrados,

y me veo la película de nuestra existencia, 

que día a día, paso a paso, mano a mano, 

circula por la emoción de los avatares… 

de la afinidad más exquisita. 

La veo y es como abrir la puerta del infinito,

todo concentrado en el sol de sus ojos…

 

Gaudeixo del menjar

Sóc menjador de mena, gaudeixo menjant, sóc d'aquells que a més de menjar per a viure també viu una mica per a menjar. Avui, per sopar, la Teresa m'ha fet un entrepà de truita francesa, amb una mica de tonyina, pa integral de llavors i unes olives que són aragoneses, espectacular tot plegat, però també gaudeixo de les verdures i de les amanides. Bé, gaudeixo del menjar… el que fa la Teresa, clar!!

Encara a Deltebre

És dijous, Sant Pere, plou, i això per als que vivim a Tarragona és un espectacle molt poc vist. Davant de la casa de la cunyada hi ha una morera de grans fulles, la qual cosa fa que les gotes d'aigua les teclegen amb sons greus que resulten prou agradables. M'agrada veure ploure, he sortit fora al carrer i he vist alguna cursa, i algun paraigua o impermeable prou afanyats…