Peripatear

El día amanece claro, nítido, el paseo será plácido, toca mar, un mar que se avecina sin rosas blancas de espuma, pero con toda la gracia y aroma de la sal al sol y al yodo y a las algas que me fascina. Peripatear por la arena, tiene el embrujo de los sueños posibles, donde el amor se mostró tantas veces al natural y en directo. El día está diáfano, vamos a almorzar y, luego, iremos a gozar de lo que nos depare el día… 

Passegem...

Passegem tranquil·lament pel passeig marítim de Coma-ruga… Aquí un grup de jubilats juguen a la petanca, més enllà uns nens fan un partidet de futbol a la platja, al canal d'aigües termals una senyora neda fins arribar a sota el pont mentre el seu marit es mulla els peus i d'altres es van mullant una mica per a poder beneficiar-se de les propietats curatives d'aquesta aigua. Seguim caminant, hi ha un parell de parades de llibres i una contacontes, però tot en castellà, els llibres que ens interessen no hi són…

Pernil i vins d'aquí

A Tarragona hi ha algun lloc on pots menjar una mica de pernil ibèric amb pa amb tomàquet i un bon vi negre. El que no sé és si hi ha algun lloc que sigui un bar català amb productes que siguin típics d'aquí. Hi ha algun extremeny, o el Rincón del Guijuelo, i amb vins de Rioja o Ribera del Duero. Bé, la pregunta és si hi ha algun lloc amb pernil català i vins del Priorat, Montsant, Terra Alta, Penedès, Costers del Segre i tants d'altres, que no tenen res a envejar a cap altre vi del món. Del pernil i dels formatges catalans, també se’n podria parlar molt, són a l'alçada dels vins… 

Aparece la música

Un río con luna, dos espectadores con mesa y cava,

belleza plástica, relax sublime. 

Tu mano en mi mano, el tiempo se detiene… 

y lo aplaudimos, aparece la música, suave, tibia, nítida, 

de guitarra y violín, aunque lento, pero firme y seguro y melódico, 

aparece un saxo, como salido de las nubes, 

no sé si para acompañar el baño de la luna

o para certificar nuestro buen amor, siempre mano con mano…

És diumenge

És diumenge, la Teresa descansa, jo sóc davant d'un cafè amb llet i uns llagostins, una mena de croissants però allargats i molt més bons. L'amic del bar m'ha portat l'Sport i el Diari de Tarragona, els fullejo tranquil·lament. Al Diari sempre miro si hi ha alguna notícia de Deltebre i també em parla del Nàstic. De l'Sport, tot i que el tinc al mòbil, sempre miro tot el que diu del meu Barça. Després, camino una mica i cap a casa… 

Records de casa

Em ve de gust recordar el pollastre de corral, criat a casa, amb restes de menjar, arròs, moresc, mort a casa, escaldat, pelat, obert, trossejat i fet rostit a la cassola per la mare. Recordo la meva joventut, quan no acabes mai la gana i tens les papil·les gustatives en plena forma, captant tot el sabor i la qualitat del plat… és un record inesborrable, per autèntic, natural, sa i saborós. També recordo el pollastre farcit, criat a casa, guardat per a les festes de Nadal, fins i tot el gall d'indi, que també era especial, o els ànecs en arròs o a la brasa, que ens agradaven moltíssim…

Bon esmorzar

Dues llesques de pa integral, les passo per la torradora i agafo una terrina de mantega i les unto, sense massa quantitat, després agafo dues terrines, una de pruna i l'altra de préssec, i les poso damunt la mantega. Vaig a cercar una tassa de llet semidesnatada i sense lactosa, més un sobre de cafè descafeïnat i una sacarina… i ja tenim l'esmorzar, que només faig alguna vegada quan vaig d'IMSERSO, tot i que m'agrada molt, però bé, alguna vegada, aquest és un esmorzar molt diferent d'allò que solc fer, el meu entrepà de tonyina, aigua i cafè… 

Hem anat de compres

Frigorífic buit i, a més, el cap de setmana és llarg amb la festa del dilluns… cal omplir la despensa. Hem anat al supermercat, hem comprat allò que la Teresa fa anar en el dia a dia. Tinc ganes del menjar de la Teresa, ella té el toc de gràcia i gust que fa que la seva taula sigui un plaer. Es disparen els preus i, si continua la sequera, a més de posar-se tot pels núvols, potser no ens podrem abastir d'allò més necessari. Bé, som a casa, he fet la migdiada a la meva butaca reclinable i l'he gaudit com mai. Comença un cap de setmana llarg i de relax total. Cal descansar una mica… 

Belleza rubia

Pues eso, la he visto y la he mirado… unos veinte años, rubia, ojos de mar de cielo, melena al viento con una cierta ondulación que acaba en rizos, de peluquería, diría. Llena bien los pantalones, anda con una firmeza pausada, segura, la miro, pero nada de ojos lujuriosos, sinó más bien como aquel que aprecia la hermosura de la primavera de una mujer, y quien mejor que una bella joven, en edad de todos los merecimientos, puede bien representar la floración en luces de la primavera… 

Patis oberts

És dissabte, el pati i els camps de futbol i bàsquet de l'escola del Serrallo són oberts. Avui sembla que va de bàsquet, són nens petits, de tercer o quart de Primària, i no massa alts, per allò de la tendència al bàsquet, però semblen aplicats. El capità, potser el més baixet de tots, els crida a reunió, li fan cas, fan pinya, els comenta alguna jugada i els anima a guanyar, mentre, l'entrenador s'ho mira complagut, com si algú fes molt bé la seva feina. L'equip vesteix de negre i els nens, la majoria amb cabells llargs, estan preparats, tinc curiositat, la pilota és més gran que ells i les cistelles semblen molt lluny perquè puguin encistellar, veurem…