Con la música a otra parte

Bien sabido es que me gustan los niños, sino no hubiese podido pasarme entre ellos más de cuarenta años, muy bien por cierto. Pero hoy me he acordado de la madre de uno, a algún iluminado se le ha ocurrido regalarle un tambor que es más grande que él y una especie de puño alargado de madera que hace un ruido ensordecedor. El niño, un niño ya crecidito, ha bajado a la plaza y ha tenido una actuación estelar… a mi me ha cogido en plena siesta y que me perdonen las eufóricas pero no he podido aplaudir, solo rezar para que se fuera con la música a otra parte…

El beso será largo

Y en la barca no hay motor,

los remos subidos y las aguas tranquilas, 

el río no parece saber si sube o baja.

Y en el cielo un sol que se despide 

en rojas lenguas de fuego, 

alguna nube negra se interpone, 

detrás espera la luna, con ella estallará la paz, 

nosotros, en la barca, a la deriva noble 

de unas aguas a merced de una brisa suave.

Cae la noche, la luna sonríe tímida, 

el beso será muy largo…

 

Canto y recito

Pues no, no canto en la ducha, pero si lo hago y recito en mis paseos diarios, y hago un buen ejercicio para recordar mis canciones de juventud, los tangos de mi padre y las canciones del taller de costura de mi madre. Rememoro la Canción del Pirata, y la digo entera, y las coplas de Jorge Manrique a la muerte de su padre, y me recreo en Bécquer y su poesía pura, pasando por Góngora para acabar con los poetas catalanes que son los que más me gustan y más me llenan...

Tripes (callos)

Des de que han tancat el bar Els Manyos, costa trobar un lloc on facin les tripes bé, però avui he quedat amb un amic que m'ha portat fins a Torreforta, al bar Rosa, al costat de l'escola on es va jubilar la Teresa, i realment les he trobades boníssimes, al meu gust, una mica espesses, un xic picants, sense passar-se, i amb un gust especialment bo, sembla que comentaven que li posen una mica de xocolata, que així d'entrada sona fatal, és com allò dels cargols dolços i picants que també en posen i tampoc no és nota res desagradable. Bé, molt bo, molt bé, una molt bona estona amb un molt bon amic. Buscarem un dia per venir amb la Teresa.

Respecte per a tothom

Hi ha persones que sembla que es mouen molt però, en realitat, no es treuen la feina de les mans. Això es nota molt amb els treballadors dels bars o dels restaurants… N'hi ha que serveixen una taula i, a la tornada, s'emporten plats i gots d'una altra taula i, amb la mirada i la mà, fan un gest a uns recent vinguts de què els atendrà de seguida. D'altres els veus que es mouen molt, van molt accelerats, però per a cada cosa han de fer un viatge i amb això, doncs, sembla que no es treuen la feina de les mans. De totes formes el meu respecte més sincer per a tothom...

Pere petit

Em ve de gust recordar la carona del meu fill, quan era petit. Aquelles galtetes arrodonides amb l'artístic clotet al mig, la seva abundosa cabellera amb rínxols negres d'una ondulació gairebé perfecta, aquells ullets com a olives negres que, fins i tot sense estar empiocat, sempre semblava tenir allò que al poble en diem ullets de "carinyo", el nasset de sa mare, les mans com jo… Si trobo la foto us la posaré, veureu que les meves paraules, sempre humils i de cor, es queden curtes, realment era un nen preciós i nosaltres n'estàvem cofois. Ara ja és tot un senyor…

Plou i neva

Diuen que aquest cap de setmana tornarà a fer fred i és possible que plogui, i fins i tot pot nevar a menys de mil metres. La manca d'aigua és un fet seriós, si no plou aviat i força, perillen els cereals, els fruiters i tota l'horta. A mi, de tant en tant, m'agrada el fred, i la pluja, i la neu, i el recolliment, i l'escriure a la meva taula, després de tancar els ulls per imaginar situacions, paisatges, on els elements fan la vida il·lusionant… i la reflexió i el cafè són una alegre constant de l'existència. Plou i neva, fred.

Sota el pi

Dóna'm la mà i anirem, poc a poc, sense pressa, 

sota el pi per veure l'espectacle de les cuques de llum…

Se sent l'olor del pi i el del seu veí el romaní. 

El pi és l'espai on molts ocells es fan el niu, 

és lloc de nit i matinada, és natura i és bellesa, 

on tant el pintor com el poeta… 

poden escriure i dibuixar a toc de cor.

Dóna'm la mà i anirem sota el pi...

 

Soy un producto de la tierra

Soy un pájaro que vuela río abajo,

planea plácido por lo ancho del río,

un río que se agiganta en su entrada al padre mar. 

Podría ser un flamenco que merodea 

los humedales de mi adorado Delta del Ebro, 

o una gaviota que acompaña el regreso de las barcas 

…a la espera de poder picotear algún alivio.

Soy un claro producto de mi muy estimada tierra…

 

Sin posesión ni pertenencia

Dicen de los adjetivos posesivos que indican posesión o pertenencia, y esto me recuerda el trato que algunos tienen para su pareja, la tratan como una propiedad, como algo suyo, en el que se da por supuesto casi todo y, por tanto, van degenerando los afectos en progresión decadente y negativa. Siempre soñé en tener al lado una mujer con la que poder hablar de todo, que tenga sus alas a tono para volar conmigo, para hacer de la afinidad el milagro de la vida. Miradas y silencios de paseo, de la mano y, por supuesto, sin ninguna posesión ni pertenencia...