Un any sense la mare

Recordo tot, sovint, diari, sobretot quan penso, reflexiono, reclamo veritat, autenticitat, entrega total. Ho tenia clar: "Per damunt del meu fill no passa ningú", solia dir amb fermesa total. Abans, es va deixar la vida perquè jo pogués tenir una mica d'estudis. Cap treball honrat li va fer peresa mai, i ella i el meu pare, des de la seva humilitat, van fer l'esforç de la constància i de les seves vides un èxit de propòsits nobles, tenint com a cloenda tota la felicitat que els comportava la pau interior del comportament decent. Mai ningú els va regalar res i se'n van anar sortint fent sempre bona cara i estimats per tots aquells que van tenir la sort de conèixer-los.

Ara, com sempre, recordo la seva olor, la seva valentia, la seva companyia en el camí, fins i tot, des de lluny... ella sempre sabia el per què d'algun tot plegat, sent sempre escalfor i resposta, solució llum, sempre coherent i veritat. Estimava el pare amb plenitud, s'estimaven, igual que discutien, s'activaven i s'animaven en l'objectiu de guanyar-se la vida i les despeses del fill que, ja en edat de treballar, estudiava a Tarragona. Recordo, com no, la seva alegria i, sobretot, la seva obsessió en el seguiment per fer de mi un home de bé. Vaig tenir una gran mare. Un petó, una abraçada, una pregària...

Constantí

Avui, en Fernando ens ha convidat a esmorzar a Constantí. Bar SD Cal Mellado, carrer Major, 77, 43120 - Constantí, tel. 977520337. Excel•lent idea, amb sorpresa total en tots els aspectes. A més de ser un "esmorzardor" total, d'aquells de cap i pota, morro i el que més convingui de brasa i cuina, l'amo, un tal Lluís, d'Esquerra Republicana, expert en vida i en tracte, m'ha omplert de plaers i complaença, tant amb idees de vida com amb menjars a l'abast del plaer assequible dels treballadors de bon gust i dels jubilats romàntics que encara no han perdut l'esperança de la llibertat després de complir amb escreix els deures de la vida.

Molt bé, Fernando, gràcies per comprendre que, des de les idees i lloant la no deformació de mamada, un pot conviure escampant pau i bé per la diversitat. Nosaltres sabem que la convivència és possible. La gent sana dels pobles ho tenim clar. Només cal que la justícia actuï, no la seva, "la" justícia. I, al final, em permetreu una llicència... si m'han de fotre, almenys que siguin dels meus. Avui ha estat un dia formidable. Moltes gràcies, amic Fernando, tot un plaer, una passada...

Què trist no veure més enllà del nas...

Què trist no veure més enllà del nas, i pensar que la foscor pròpia és l'única llum possible. Lamentable la ceguera d'aquell que no comprèn ni vol. Miserable l'amenaça com a cloenda o solució de res. Potser unes mans ben netes per netejar el cervell dels traumes, des de la infància fins ara, fóra la millor opció. Potser un bany de silencis fóra l'altra opció perquè no perdi el temps ningú. Tot comença des del respecte a un mateix per, després, tenir-lo als altres... la reflexió i la veritat faran la resta. Només un malalt crònic veu maldat on no n'hi ha i, aleshores, dispara improperis.

Fins aquí, la meva reflexió... suposo que no a gust de tots els consumidors, però és la meva. Després, la vida continua. Hem fet bici vorejant la mar fins l'Arrabassada i, després, fins al far petit, uns 32 km, que no està gens malament. Avui no hem passat per cap lloc, no tocava. Demà, en Fernando ens convida a esmorzar a Constantí... es veu que coneix un lloc que fa "virgueries" i anirem a fer-li els honors. Bé, em toca fer el dinar... allò de les bajoques, l'olla exprés i els ous durs. Però... abans una bona dutxa reparadora. És dijous. Dissabte fem la missa de l'any de la meva mare, al cel sigui.

Sans i estalvis

Sans i estalvis... i a casa, i fent vida normal, allò de la Teresa a l'escola i jo a caminar per la costa amb l'Antonio (en Fernando té un tendó un xic ximple). Hem anat fins a l'Arrabassada i, a la tornada, hem passat per La Xarxa, on ens esperava, tot i haver arribat coixejant, l'amic Fernando. Tots plegats hem brindat amb Priorat pel retrobament i l'amistat. Hem dinat a casa, allò de l'hamburguesa de Gervasio i amanida de tomàquet i ceba tendra, regat amb un suau Valdepeñas de 13º. Cafè al de Walter i migdiada... avui la Teresa lliura a la tarda.

Toca anar a comprar i a la Ford per recollir el cotxe dels joves, i potser al RACC per veure si utilitzem la garantia a tot risc i posem al punt d'estètica total el nostre Kuga. Així que estem amb la nevera buida i carregats de feina. Són les cinc. Estan jugant Nadal i Wawrinka, un partit igualadíssim que, finalment, ha guanyat Nadal (7-6, 7-6) després d'una lluita total i un gran tennis, tant de tècnica com de potència. B´re, anem casp a la Ford. Ja tenim el cotxe i, com diria el Pere, fa cara de bona pinta i sona finet i bé. Avui el Barça juga contra el Milan en partit de Champions, així que... possibilitats d'una espectacular vetllada... o no. Visca el Barça!! Hem guanyat 3-1... sense enamorar, però.

Quatre dies

Hem passat quatre dies per diferents comarques catalanes. Des de Berga, on teníem l'hotel, hem anat visitant el Bages, l'Anoia i el Solsonès, a part del Berguedà. Molta estelada, molta catalanitat, molta ànsia de viure en pau i en llibertat. Si m'hagués de quedar amb alguna preferència, de tot allò que hem vist, ho faria amb les Fonts del Llobregat, per allò de la natura pura, que brolla aigua i vida per diferents i espectaculars llocs, i també amb l'espectacle, no menys encisador, que representa contemplar Castellar de n'Hug, allà entre muntanyes, cases de pedra, botigues i restaurants de tota mena, oferint de forma atractiva i temptadora les viandes típiques de la zona. Paisatge immillorable per fer fotos de somni, tant per dins del poble com per qualsevol racó des d'on es veu la immensitat de les muntanyes que l'envolten.

També un record agradable per a les parts antigues de les capitals de comarca que hem visitat... Manresa, Solsona, Igualada i Berga, que per a nosaltres sempre tenen l'interès de la història i del coneixement. Tot un plaer... Avui, m'he donat festa reparadora. Feia vent com per no agafar la bici i no em venia gens de gust caminar, ja que vaig ben servit d'aquests últims dies. Demà, sense excusa... cal moure'ns!

Campana i... cap a casa!

Hem emplenat l'enquesta per valorar l'estada a l'Hotel Ciutat de Berga i li hem posat bona nota, només com a suggeriment hem dit que la televisió no estava a l'alçada del conjunt, tant l'aparell, que era molt antic, com el nombre de canals que es podien visualitzar, que es limitava als generalistes. Hem anat al bar Lluna, que és on aniríem si visquéssim per aquí, a esmorzar una mica i fer un bon cafè i, després, li em dit al GPS que ens portés cap a casa i ens hem posat en marxa. Em feia gràcia passar per Igualada, i així ho hem fet. Hem fet un talladet i hem visitat la Basílica de Santa Maria, que estava oberta, i hem pogut fer unes quantes fotos tant de fora com dels diferents espais de l'interior.

Hem fet un tomb per algun carrer i plaça i, ja sense parar, hem anat a dinar, com a cloenda d'aquests espectaculars quatre dies, a Ca L'Amadeu, a Vilanova d'Escornalbou. Tips de tot, hem menjat peix, encara que no semblaria el lloc adequat, tenen molt bona relació amb Cambrils i la garantia habitual de la casa fa que tot sigui fresc, bo i de gran qualitat. Som a casa, hem fet una mica de migdiada reparadora. Són ja les set de la tarda i a la tele parlen de corrupcions variades. Demà, dia de calçó vell, diuen que farà vent: la Teresa a l'escola i jo... m'hauria de moure... veurem!

Tercer dia de glòria

Anoteu amb lletres d'or... Cercs, des d'on es veu el Pantà de Baells; Guardiola del Berguedà, on hem comprat bull i algun altre embotit de la zona; La Pobla de Lillet, on no hem pogut parar perquè era dia de mercat i no podíem aparcar; i més amunt, el crac dels pobles, rei del Berguedà, Castellar de n'Hug. Bonic, impressionant, edificant, reparador, temple de bellesa i la inspiració, somni de l'existència pacífica, allò de la pau amb els núvols propers, i els verds, encara poc tintats de tardor, asserenen l'ànima i t'obren els esperits.

Hem dinat al restaurant "Les Fonts", lloc recomanat pel meu amic Fernando, experts en "antros del vicio y la perdición", perdó... vull dir, en centres d'interès cultural, i realment val la pena fer-li cas. A part dels embotits del lloc, que sempre provem, he degustat un isard amb bolets per llepar-se els dits, un vi del Montsant i un mel i mató, gens malament. Abans, havíem anat caminant, uns 800 metres, a veure el naixement del riu Llobregat, que també ens ha agradat molt, com a esclat de natura, veure brollar l'aigua per diferents llocs, com a riquesa i regal diví. Gran estada, gran dia, un regal per als sentits i els sentiments.

Segon dia pel Berguedà

Anit vam veure l'agònica victòria del Barça, només possible gràcies a una genialitat de Neymar i a l'encert golejador d'Alexis en els darrers partits. Bé, sense enamorar però picant pedra i guanyant els partits. Avui hem sortit i hem anat a Avià, l'Espunyola, Montmajor i diferents poblets o barriades disseminades, amb l'encant propi d'aquestes terres de verds i fauna espectaculars. Després, hem entrat al Solsonès i hem parat a Olius, on ens ha sorprès la seva i ben conservada cripta romànica i un original cementiri modernista de bon veure.

A Solsona hem fet unes quantes fotos i hem begut i desbegut, i hem tornat a entrar a la comarca del Bages per visitar Cardona, especialment el Museu de la Sal i el Castell. Volíem dinar a "La Volta del Rector", que diuen que és el "number one" del lloc, però ni tots els GPS ni nosaltres hem sabut trobar el Carrer de les Flors, així que hem fet cap al Restaurant "Els quatre cantons", on hem dinar molt bé i molt català i, a més, per demanar un Raimat negre (13,5º) de Costers del Segre, ens han regalat una ampolla de cava Blanc de Blancs de Codorniu. Tornem a Berga per mirar d'aprofitar la tarda. Demà toca muntanya dura i pura (Castellar de n'Hug, Ribes de Freser...) i Restaurant Les Fonts. Veurem...

Cap a Berga

Després d'esmorzar a l'Estil i posar benzina, hem sortit de Tarragona: Baix Penedès (Vendrell), Alt Penedès (Vilafranca del Penedès), tot terres de blancs i caves com Déu mana, i després l'Anoia (Igualada) i el Bages (Manresa), sempre vorejant les muntanyes de Montserrat, que no deixen de mostrar la seva originalitat i el seu segell de distinció. A Manresa, ciutat catalaníssima i plena de glorioses estelades, hem parat a fer un cafè, fer unes quantes fotos i estirar una mica les cames... després, cap a Berga, que era l'Objectiu.

L'amic Fernando em va aconsellar anar a dinar al restaurant "Els Roures", tot un clàssic de la zona, i a fi de bé que l'hem encertada tots plegats. Bon menjar típic català i un entorn de muntanya que, per a la gent del Delta, sempre ens resulta edificant. Són dos quarts de sis de la tarda i ja som a l'Hotel Ciutat de Berga***. Estem ben instal•lats, l'habitació és gran i confortable. Ara anirem a fer un tomb i farem alguna foto. Estem bé, a gust, i tot és bonic i diferent. Provarem de veure el Barça - Espanyol a l'hotel, si no... buscarem un lloc adient. Demà toca visitar la zona oest: Avià, Solsona, Cardona... i allò que es posi a tret del nostre interès. Demà més...

Tots Sants

Dia on els porus de la fe i les emocions s'obren de bat a bat i, qual els als Reis, somies amb la presència dels estimats absents. És un temps on la pau s'omple de solemnitat i reviu allò que és quotidià, l'habitual amor dels teus del cel. És també dia de reflexió profunda, sobretot quan un és ja a la tardor de l'existència... Els pares, que ja no hi són, continuen il•luminant-te amb la puresa del seu amor abnegat. Els avis, grans pares, experts en grandesa de cor i estima variades, t'arrenquen el millor somriure al reviure la seva complicitat incondicional. Extrema duresa ha de ser la pèrdua d'un fill o d'un germà, prova de foc per mantenir la dignitat, però, fins i tot aquí, espai per gaudir especialment d'aquella presència eterna que mai ha marxat ni marxarà del seu hàbitat de luxe al nostre cor.

Un record i una pregària a tots els meus companys de feina, al Col•legi La Salle de Reus, que durant quaranta-un anys ens han anat deixant i amb els quals tenia sempre una relació cordial i afectiva, a més de professional. Anit, la Teresa i jo, vam menjar uns panellets amb una miqueta de vi dolç i vam pensar en tots els estimats que descansen en pau. Bé, marxem a Berga, tranquil•lament, sense pressa, amb il•lusió. A la nit ja us explicaré alguna cosa des de l'hotel Ciutat de Berga.