A mig aire de la serra, veig un ametller florit, deia el poeta, i a mi se m'obre el cor quan hi ha algun indici de primavera, aquella forma de manifestar-se com una preciosa llum al final del túnel de l’hivern. M’encanta l’esclat de bellesa d’aquests arbres que sembla que floreixen quan no toca i són una atracció, fins i tot turística, per a tota sensibilitat davant d’aquest meravellós fenomen. Bé, som al mes de març i aquest no té gaire fama… “Març, marçot, que mata la vella i a la Jove si pot. Esperem que només sigui una dita i no ens porti cap desgràcia. Feliç diumenge!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada