Avui és d’aquells dies en què he accelerat la matinada, m’he llevat d’hora, sense fer la mitja volta, i he anat a mirar per la finestra, he vist la llum del dia nou i el despertar del poble, en aquest cas del meu barri: el carnisser que puja la porta metàl·lica, el senyor del bar que sempre és una mica cridaner, sembla un reclam per dir a tothom que ja és aquí, ara ja s’escolta la música de l’escola del Serrallo, el cant d’algun ocell, el pas d’algun colom, una gavina… Avui la vida em somriu, ens n’anem a esmorzar, avui la Teresa i jo sols. Molt bona nit a tothom, amics!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada