De les roses, les blanques, per alguna cosa són el producte de la fusió dels colors de l’arc de Sant Martí. De la llum, la dels teus ulls, que és aquella claredat que em fa veure-ho tot amb la sublimitat de l'excel·lència. De les estacions, la primavera, perquè és aquella esperança de tots els colors del verd i de tots els de les flors i dels fruits. De l’aigua, a mi m'agrada la del riu de muntanya, que baixa nerviós i gelat arrossegant pedres que, al peu de la baixada, són ja rodones i petites, còdols de colors…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada