Avui el got està mig ple, no només me'n queda mig, l’ànim no es perd així com així i el fet de contemplar un nou dia, cada dia, és el meu millor regal. Val la pena obrir els ulls, sempre penso que tinc molt per veure, fins i tot allò tan vist té el regust del millor gust de sempre. Soc d'aquelles persones que he tingut la sort de tenir una Teresa en la meva vida, aleshores anem de la mà, fins i tot quan no anem enlloc. Entre nosaltres, el cafè de cada dia, després nosaltres sols, ja hi som tots, la resta sempre resten al cor. Compte amb la llevantada amics, salut i pau!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada