Amor d’hivern, si és que hi ha un amor per estació, però és que aquell nasset vermell, aquella llàgrima ploranera de fred, aquella bufanda d’abric gruixuda i feta a casa que em feia sentir tot plegat com la brasa més important d’aquell braser d’amor. Doncs sí, va ser un amor d’hivern, on anàvem sempre de refugi en refugi, sempre prop del cafè i de la sopa i, com no, de l’abraçada, que era el millor de tots els refugis esmentats. Amor d'hivern, si és que hi ha un amor per estació, amor sempre genial…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada