La primera rosa

I jo la mirava amb una certa curiositat, com aquell que contempla la puresa trobada en la innocència més exquisida. Tenia la sublimitat i la tendresa del brot que s’obre pas, ple de curiositat i necessitat de viure, en la primavera que sempre promet cants de vida i esperança plena. I jo me la mirava, i m'apropava i preparava l’abraçada protectora, i em feia fort i comprensiu, i cercava la paraula justa i l'actitud més sana i convincent… Ella tenia la gràcia de la primera rosa, ella ja era propietària del meu jardí d’amor. Bona nit amics, sembla que la llevantada va de baixa, ja toca…