Soc d’aquelles persones que, a més de menjar per viure, també visc una mica, bastant, per a menjar. Tot i que he d’anar molt amb compte perquè el sucre i el colesterol tenen tendència a alterar-se amb facilitat, encara que ho tinc força controlat, gairebé cada àpat és converteix en un gran plaer i, a més, tinc la sort, com ja sabeu, de tenir una gran cuinera de capçalera i això és molt d’agrair. Acabem de dinar, prenem cafè, i com sempre el meu estómac està feliç com un anís, avui hem menjat uns musclos al vapor i una orada al forn, una genialitat de dinar…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada