Por de viure

Costa de tenir confiança amb aquesta mena de polítics que tenim i els que manen de les grans potències mundials no semblen tenir el seny que caldria en aquests moments. Cada dia maten nens i gent innocent i ho fan com una mena d’esport que fins i tot reb l’aplaudiment d’algun cervell malalt. Ja no sé si hi ha dretes, esquerres o centres, no ho saben ni ells, el cas és que l’extrema dreta sembla ser la solució desesperada de la gent que ho està del tot, dolguda i defraudada de la inoperància dels partits que han perdut la coherència. Realment avui fa por de viure…

Anxoves

Les anxoves són un d’aquells productes que tenen la seva gràcia ben guanyada. Són bones a les amanides de diferents coses, amb les torrades amb oli, o amb les d'escalivada. Avui la Teresa, sempre genial ella, ha fet uns petits cabdells d’enciam, partits en quatre tires i damunt de cada tira una anxova, i pels espais lliures ha posat uns ous de guatlla, ho ha amanit tot amb oli i vinagre de Mòdena, i ha resultat molt i molt agradable de menjar. No en solem menjar sovint, però jo sempre recordo l’entrepà d’anxoves, que menjava de jove per esmorzar, era genial, total…

Volem a dos

Fem un vol a dos, com quan érem més joves i els límits eren menys limitats. Ben pensat, potser millor anar de la mà, com diria el poeta, tot sabent que ens seguim estimant. Aprofitem que el sol es deixa veure i cerquem un lloc on la natura manifesti el seu agraïment total per les pluges i ens impregni el verd vida de l’arbreda i el cant feliç dels ocells, que semblen cantar al bon temps. Caminem a dos, tot i sabent que l’altre ets tu i, aleshores, tot em somriu…

Gran futbol femení

El del Barça, evidentment, i em dóna peu a tornar a dir allò de què per a un culer guanyar al Real Madrid sempre és un plaer, però si a més és al seu camp, per 0-4 i fent un gran futbol, encara ho celebres millor. Gran partit de la Patri, considerada la millor jugadora, amb dos gols i tot un treball molt efectiu i de molta classe. Parlant de gols, cal destacar el que ha fet Alèxia, però no solament per l’exquisida definició sinó per tota la jugada que ha estat magistral. Un 0-4 tant masculí com femení i amb un bany de futbol està força bé i, com no sol passar sovint, encara que en elles sí, cal fer una bon festa, sempre respectuosa i equilibrada, però no menys eufòrica, total…

Gaudir de la pau

Gaudeixo de la calma de la llar, dia fred, humit i plujós i, a més hi ha amenaça de temporal d’aquell que pot fer mal. Hi ha un silenci total, una pau profunda, per la plaça no hi passa ningú, l’escola del Serrallo és buida i silenciosa i no hi ha res més trist que una escola sense nens. Escric, la Teresa llegeix les notícies al mòbil i jo gaudeixo del silenci per escriure i assaborir la pau que es respira a casa…

Aniversari de Marcel·la

És la meva cunyada preferida i mereix una atenció per escrit… Amb seixanta anys a l’esquena, però ja sense cigarreta a la boca, la senyora manté el to i la dignitat, la presència i la qualitat innata i natural que té per mostrar la seva creativitat. De Marcel·la sempre dic i diria que ha estat un projecte que no han sabut aprofitar i passa per la vida com una llum desitjada i mai aconseguida del tot. Cunyada, continua així fins a que siguis gran, després fes el que et doni la gana com jo. Moltes felicitats, ets tot un regal de criatura!!

Recordant la mare

Avui fa dotze anys que va traspassar la meva mare, la gent del poble la coneixia com a “Suncioneta de Rafelet de la Madrina, la dona de Pedro del Metge”, ja que el meu avi era el metge de Jesús i Maria. Recordar la mare sempre és una llàgrima i un plaer, la llàgrima és el sentiment per la seva pèrdua, però el plaer sempre és immens, tot recordant el seu esforç, el seu exemple, la seva entrega i el seu amor sense mesura a la família i a la vida. Suposo, mare, que t’hauràs trobat amb el pare i continueu la vostra felicitat que tan m’agradava de gaudir. Si voleu veure l’àvia, deu estar fent el sopar a Sant Pere, així que és fàcil de trobar i li doneu una bona abraçada de part meva. Sempre al meu cor tots plegats, petons!!

Desats a casa de nou

En això de romandre desats a casa ja comencem a tenir una certa experiència. Primer va ser la Covid, on vaig descobrir fer exercici assegut a la cadira i a prendre el sol amb la finestra oberta. Ara hem tingut la DANA, han estat menys dies però també he aprofitat per llegir molt i escriure alguna coseta. Avui hem tornat a tenir un avís pel mòbil de què demà dimecres pot haver-hi un nou aiguat sense control ni sentit. Bé, a casa, procurarem distreure'ns ja que, com he dit, tenim ja experiència…

Primers freds...

Aquella flor, una rosa evidentment, era d’aquestes que sí que fa maig i, amb la rosada amb sol, tenia la imatge d’un estel caigut, com de viatge per començar a vestir la natura de Nadal. S’anuncien els primers freds, fins i tot una nova gota freda, aquesta potser no ens visita amb tanta insistència i intensitat, però de totes maneres són senyals de què s’apropa el mes de desembre, el desembre congelat, amb pessebre i nova esperança renovada…

Hem fet un extra

Hem anat a dinar a Renau, al restaurant Les Tines, on tot i que ens hem passat una mica, hem gaudit de la seva bona brasa i cuina catalana. Per començar ens hem cruspit un bon plat de rovellons a la brasa, després escudella catalana que estava deliciosa, i de segon potes de porc arromescades, que també estaven com per llepar-se els dits. Un Sisquera de la Terra Alta, negre de 13,5º, ha donat bon joc. No hem pogut fer postres. Només el cafè no ha estat a l'alçada, la resta genial…

Els teus ulls

Els teus ulls són misericordiosos, com els de la Verge, tenen el color de l’esperança i de la realitat més meravellosa possible. Aquests ulls mai miren aïrats, per no semblar menys bonics, com diria Gutiérrez de Cetina, miren amb els ulls de l’amor. L’amor té la llum del millor sol, però amb una intensitat que acarona, penetra en cor i ànima i et fa sentir pres de la millor i més dolça de les abraçades. Els teus ulls, són els meus ulls, diria, dic, segur…

Barça femení de futbol

He vist l’Atlètic de Madrid-Barça de futbol femení i aquest Barça em fa passar molt bones estones, aquest equip té possiblement les cinc o sis millors jugadores del món i la resta estan totes a l'alçada. Alexia i Aitana, ja són oficialment i per partida doble pilotes d’or, però a mi qui em té el cor guanyat és la Graham Hansen que és una jugadora meravellosa, imparable i impagable, i què dir de Mapi, de Patri, de la Irene o de la nostra portera Cata, a la jo anomeno “sa calma”. Bé, podria nomenar-les a totes ja que són genials i fan un futbol Barça que és espectacular…

Pecat venial...

Són tres quarts d’una de la matinada, m’entra gana, hem sopat lleuger, verdura i peix, i ara sento un ruc-ruc que l’he solucionat a la cuina amb un parell de torradetes amb oli i sal i una mica de pernil dolç. Bé, això que normalment no ho faig, avui ho he gaudit molt, el fet del pa amb oli d’oliva i sucat amb tomàquet, és sempre un plaer que el gaudeixo molt. Bé, ha estat un petit pecat venial, però d’aquells que són bons i prou saludables…

Col·lecciono complicitats

La somio, l’espero, la sento, la imagino, la presencio, la visc intensament, com es viu tot allò que t’omple el cor i fa que bategui compassant aquella música que sents a l’interior i que et fa ballar de felicitat. S’apropa la matinada però al dia encara li manca la llum dels teus ulls que arriba amb el cafè i el petó li dóna solemnitat a la joia de la convivència. Un col·lecciona somriures d’amor, complicitats, abraçades, petons…

Cal eliminar-lo

La tempesta ja només és al cor de la gent que ho ha perdut tot, sobretot família i amics que no tornaran, tot i que romandran al seu cor per sempre més. No parlaré dels polítics que, tot i la desgràcia profunda dels esdeveniments, continuen jugant al joc del… i tu més, o potser en aquest cas millor… i tu menys, de seny i de sentit comú. Si realment hi ha un responsable de no haver avisat a temps a la gent, cal eliminar-lo de la circulació, si més no de la circulació política. Llastimós tot plegat, penós.

La vida segueix

Avui, un cel de blau de blaus… He anat a fer-me una analítica, aquesta tarda tinc una ecografia, d’aquelles que abans t’has de beure un litre d’aigua, tot plegat és per revisar la pròstata, ja que tinc visita amb l’uròleg aviat. Bé, la setmana entrant, la Teresa i jo tenim visites mèdiques variades per fer allò que anomeno la revisió anual de xapa i pintura, i jo també de motor (marcapassos), que ja l’he fet aquests dies i sembla que tot està força bé. La vida segueix, a vegades amb moltes dificultats. Una forta abraçada a la gent que ho està passant malament...

Nosaltres...

Tu ets el vent que es fa brisa i aroma.

Tu ets en aquella rosa blanca que brilla

en la rosada de la matinada. 

Tu ets en aquella música indefinida del bosc, 

batec de fulles de l’alzina que acompanya 

la piulada tan tendra dels ocells, 

que afinen les tonades per al temps de festeig. 

Tu ets en aquell pensament del vol possible,

que aterra per tu i amb tu, tu ets i per tu jo sóc feliç. 

Tu, jo, nosaltres, tu més jo…

 

James Bond

Bon dissabte, tot i la pluja que encara va caient a Tarragona, hem pogut anar a esmorzar a l’Hola, ola i la Teresa ha pogut anar a comprar mentre jo he fet un tomb pel barri. Per la tarda ja no solem sortir i ara que tinc la bici estàtica encara menys. A un quart de cinc hem vist el Girona- Leganes (4-3), victòria molt treballada del Girona, després hem vist el femení del Barça que, com sempre, ha golejat (4-0) a l’Eibar. Per la nit hem vist una pel·lícula de James Bond, molt fantasiosa, però prou distreta i divertida.

La natura tranquil·la

Sóc tan amant de la pau que adoro la bonança de la tardor, aquella poesia parsimoniosa, amb la que cauen les fulles, aquell primer fred, aquelles primeres humitats, però sense cap excés, és allò de la gràcia de les estacions intermèdies que semblen recrear-se en la bellesa dels seus millors moments. Alguna primera nevada suau, pinta de blanc el paisatge que s’observa des de la finestra. Tot aquest pensament natural i de tardor no té res a veure amb la maleïda DANA, que no hi té cabuda…

Cítrics

S’apropa la degustació de les taronges i mandarines del meu hort, sembla que hi haurà bona collita, sobretot de taronges. Cap a finals de desembre ja es poden menjar, tot i que quan estan realment delicioses és a partir de finals de gener i febrer. Aquell cerimonial d’anar a l’hort, cercar el meu arbre preferit, agafar aquella taronja que, per color, mida i aspecte en general, em fa il·lusió, pelar-la amb el ganivet i menjar-me-la a galls, assegut a la cadira on seia el meu pare i que encara roman penjada sota el nesprer. Són records inesborrable...

No sap ploure

Aquella pluja que no havia plogut mai, aquella pluja que no sap ploure, aquella pluja que mata i ho fa malbé tot… Aquella pluja que hom desitja per salvar la collita, aquella pluja que volem per omplir els pantans que estan buits, aquella pluja que ens millori i solucioni les sequeres tan preocupants… Aquesta pluja tan necessària sempre, ara ja porta 202 morts i molts desapareguts, malauradament. El meu condol més sincer…