Cal eliminar-lo

La tempesta ja només és al cor de la gent que ho ha perdut tot, sobretot família i amics que no tornaran, tot i que romandran al seu cor per sempre més. No parlaré dels polítics que, tot i la desgràcia profunda dels esdeveniments, continuen jugant al joc del… i tu més, o potser en aquest cas millor… i tu menys, de seny i de sentit comú. Si realment hi ha un responsable de no haver avisat a temps a la gent, cal eliminar-lo de la circulació, si més no de la circulació política. Llastimós tot plegat, penós.

La vida segueix

Avui, un cel de blau de blaus… He anat a fer-me una analítica, aquesta tarda tinc una ecografia, d’aquelles que abans t’has de beure un litre d’aigua, tot plegat és per revisar la pròstata, ja que tinc visita amb l’uròleg aviat. Bé, la setmana entrant, la Teresa i jo tenim visites mèdiques variades per fer allò que anomeno la revisió anual de xapa i pintura, i jo també de motor (marcapassos), que ja l’he fet aquests dies i sembla que tot està força bé. La vida segueix, a vegades amb moltes dificultats. Una forta abraçada a la gent que ho està passant malament...

Nosaltres...

Tu ets el vent que es fa brisa i aroma.

Tu ets en aquella rosa blanca que brilla

en la rosada de la matinada. 

Tu ets en aquella música indefinida del bosc, 

batec de fulles de l’alzina que acompanya 

la piulada tan tendra dels ocells, 

que afinen les tonades per al temps de festeig. 

Tu ets en aquell pensament del vol possible,

que aterra per tu i amb tu, tu ets i per tu jo sóc feliç. 

Tu, jo, nosaltres, tu més jo…

 

James Bond

Bon dissabte, tot i la pluja que encara va caient a Tarragona, hem pogut anar a esmorzar a l’Hola, ola i la Teresa ha pogut anar a comprar mentre jo he fet un tomb pel barri. Per la tarda ja no solem sortir i ara que tinc la bici estàtica encara menys. A un quart de cinc hem vist el Girona- Leganes (4-3), victòria molt treballada del Girona, després hem vist el femení del Barça que, com sempre, ha golejat (4-0) a l’Eibar. Per la nit hem vist una pel·lícula de James Bond, molt fantasiosa, però prou distreta i divertida.

La natura tranquil·la

Sóc tan amant de la pau que adoro la bonança de la tardor, aquella poesia parsimoniosa, amb la que cauen les fulles, aquell primer fred, aquelles primeres humitats, però sense cap excés, és allò de la gràcia de les estacions intermèdies que semblen recrear-se en la bellesa dels seus millors moments. Alguna primera nevada suau, pinta de blanc el paisatge que s’observa des de la finestra. Tot aquest pensament natural i de tardor no té res a veure amb la maleïda DANA, que no hi té cabuda…

Cítrics

S’apropa la degustació de les taronges i mandarines del meu hort, sembla que hi haurà bona collita, sobretot de taronges. Cap a finals de desembre ja es poden menjar, tot i que quan estan realment delicioses és a partir de finals de gener i febrer. Aquell cerimonial d’anar a l’hort, cercar el meu arbre preferit, agafar aquella taronja que, per color, mida i aspecte en general, em fa il·lusió, pelar-la amb el ganivet i menjar-me-la a galls, assegut a la cadira on seia el meu pare i que encara roman penjada sota el nesprer. Són records inesborrable...

No sap ploure

Aquella pluja que no havia plogut mai, aquella pluja que no sap ploure, aquella pluja que mata i ho fa malbé tot… Aquella pluja que hom desitja per salvar la collita, aquella pluja que volem per omplir els pantans que estan buits, aquella pluja que ens millori i solucioni les sequeres tan preocupants… Aquesta pluja tan necessària sempre, ara ja porta 202 morts i molts desapareguts, malauradament. El meu condol més sincer…