Delícies naturals

Hi ha delícies visuals que les gaudeixes, com un regal diví de la natura… la rosada damunt la gespa, la lluna plena fent un bany de mar, una fageda ben regada, frondosa, verda de verds de vida i esperança, un riu nerviós de muntanya, aigua vida, neta, clara, una llocada amb la gallina mare i tot els pollets piulant, la primera llum del dia, el primer sol, allò del petó i el cafè… Delícies naturals!

Viatjar

Sempre és un plaer fer algun viatget atractiu però, ara, ja em fan una mica de respecte els viatges llargs, amb moltes hores d'avió i més amb tots els conflictes internacionals que viu la nostra societat. Darrerament hem descobert i apreciat els IMSERSOS de ciutat, són estades de tres nits, quatre dies, i procurem visitar i gaudir de les poques ciutats que encara ens queden per conèixer bé, com ara Osca i Terol, que ja ho tenim programat i pagat. Mentre, proper IMSERSO a Calella, ja de vuit dies…

Allò de l'amor

Els podria parlar d'un amor de barri, la nena del veïnat, la núvia de l'escola, la que jugàvem a pares i mares i, a cops, a metges… o de l'amor de l'institut, on aquella faldilla de quadres i la cua de cavall, tan alta i tan rossa, em portaven alterat contínuament… o a l'escola Normal del Magisteri de Tarragona on, al principi, les noies eren al primer pis i m'encantava veure-les baixar per les escales, noies, sobretot una, amb tot molt ben posat que tant m'agradava de mirar… Bé, allò de l'amor, que no saps com ni quan, però tard o d'hora ens arriba a tothom, per bé o no tant…

Purets verds

Recordo que quan era mestre els nens de la classe, per Nadal, em solien fer algun regal prou maco. La delegada del curs recollia cèntims i les mares de l'associació anaven a comprar-lo… un rellotge, alguna cartera de pell, fins i tot una vegada em van regalar un escacs de vidre tallat que era una auténtica meravella. També en solia rebre algun de particular, sempre hi ha gent que està especialment agraïda perquè considerava que havia ajudat al seu fill de manera molt satisfactòria. Una d'aquestes vegades un senyor em va regalar una caixa de purets verds, havans de debò que, en aquell temps que era fumador, em van semblar d'una gran qualitat…

Dinaret amb el Pere

Hem celebrat el seu aniversari, ja que el dijous ell va treballar i no podía ser. Hem anat a la urbanització Calafat de l'Ametlla de Mar, on hi ha l'espai gastronòmic del restaurant Les Veles. Allí hem fet un menú molt agradable i molt correcte i sa, on tots els seus productes són els habituals de les Terres de l'Ebre, musclos i cloïsses de Deltebre, llagostins de la Ràpita, arròs del nostre, etc. En el menú hem provat alguna d'aquestes coses, realment deliciosa. Li hem fet un regalet que li ha fet molta il·lusió i hem passat una meravellosa estona amb el nostre estimat fill…

El riu Francolí

He baixat a veure el Francolí, a vegades és un riu, ara fa una mica de pena, com tota la sequera en general. La gespa que el voreja, d'altres vegades és d'un verd encisador, ara és una zona marronosa i amortida i el riu sec és ple d'herbes i de canyes que surten d'un terreny de pedres blanquinós de sal del mar proper. Normalment a l'hivern porta aigua i, fins i tot, una vegada va provocar una inundació que ens va omplir d'aigua el pàrquing dels cotxes. Bé, va ser una situació molt complicada i perillosa.

Màgia de pau

Una abraçada i un silenci, 

un abraçada d'aquelles 

que, com diuen ara, et reinicia. 

Un silenci a compartir… 

d'aquells que parla i comprèn, 

escolta, raona, acompanya. 

I, en aixecar el cap, sempre és allí, 

és com una ombra protectora, 

com aquell arbre màgic del camí, 

com aquella mà al muscle, 

tan suau i ferma a la vegada…

Tot plegat sembla un arc de Sant Martí,

màgia de pau de l'abraçada de bon cor…

 

Temps de col·legi

I després de Santa Cecília, on fèiem un gran espectacle al teatre de l'escola, tocava preparar el Nadal, aquell temps que en diuen Advent, que no és res més que la preparació per al Nadal. Recordo el pessebre que muntàvem a classe i també un de comunitari per secció al passadís. Vam acabar fent meravelles perquè sempre hi ha algú, amb capacitat artística, que és capaç de recrear un ambient impressionant. Com no, recordar també les nadales que preparàvem a classe i, després, fèiem una celebració a la capella on cada classe de cada curs cantava la seva nadala amb música i, a mi, em posava la pell de gallina, ho fèiem molt bé…

I... plovia, plovia

Hem fet una amanida de tomàquet amb coses com daus de formatge, olives negres, ceba, pebrot verd, advocat, amb una hamburguesa de confiança, de la carnisseria de baix de casa. Hem comprat una barreta de pa de pagès i, bé, no cal dir-ho, plaer total, pecat venial… de postres, unes pomes al forn realment delicioses. Després del cafè i de fer-la petar una mica, toca migdiada… i plovia, plovia, bé una mena de xirimiri que diuen al País Basc, però que ajuda a la placidesa del descans, plou molt poc, però…

Agilitat mental

M'hagués agradat tenir una mica més d'agilitat mental, però jo he estat sempre, una persona que ha preferit escoltar molt i després de reflexionar, prenem-me el meu temps, donar la meva opinió ja raonada i amb arguments a l'abast de tothom. Aquesta manera d'actuar a la llarga et dona un cert respecte i alguna admiració de la gent que t'envolta, però a la curta, a vegades sembla que t'has quedat sense arguments, que t'has quedat en blanc i totalment incapaç per a raonar res de res. Bé, són formes en què l’ideal fora combinar-les. Admiro qui té agilitat mental…