Otro trocito de Gabriel y Galán

«Jenaro, ¡no seas cobarde!

La moza es poco fiestera

y poco aparentadora,

y no es moza ventanera

y es árdiga y vividora.

 

Y luego, es bien parecía,

y es callaíta y prudente,

y es honesta y recogía

y viene de buena gente...

 

Anda con ella, comienza

mañana a la noche a dir,

que a cuenta de la vergüenza

te la dejas escurrir...»

 

Un Don Juan (Gabriel y Galán) 

Us explico l'esmorzar

Tres vam menjar calamars a la planxa i un, que va sempre a la seva bola, tonyina, també a la planxa, i de guarnición tots teníem el mateix, unes mongetes passades per la paella i un tomàquet escalivat, bé, tot molt bo i molt ben presentat… Sempre ens treuen un plat de postres de músic i un porronet de moscatell que ens acaba d'afinar una mica, la resta ja ho vaig explicar, un cigaló de Terry i ja sense el xarrupet d'herbes que sempre feiem i que el sucre ens aconsella de no fer-ho més...

Alguna vegada...

Aviat arribarà el temps de la xocolata desfeta amb xurros, tot i que el Cacaolat calent amb una ensaimada o un croissant tampoc està gens malament. Aquest any he descobert els llagostins, que són una mena de croissants allargats i molt més bons, tot i que molt dolços, lliguen molt bé amb el café amb llet, ben calentet… Darrerament poso per tot una mica de sucre moreno, quan en realitat hauria de fer anar la sacarina, però em sap molt greu fer malbé un café ben fet, amb una sacarina… pecat venial!

Cada persona es un mundo

Cada loco con su tema y cada cuerdo también, unos pasean, otros caminan de prisa, otros corren, unos toman el sol, otros leen, otros simplemente miran el mar, quizás sueñan… Los niños juegan en el parque infantil, unos en el árbol de cuerdas, otros en el tobogán, otros en los columpios, otros en el barco pirata o en el circuito… En el bar, y a la misma hora, tampoco hay uniformidad, es impresionante observar la diversidad de los apeteceres… Pues eso, o será que cada persona es un mundo, como solían decir mi adorada abuela y mi santa madre Asunción.

Alguna cosa no hem fet bé

Les meves passejades solen acabar fent un parell de tombs pel barri. Avui m'he trobat amb una pilota que em venia de cara i un nen corrent darrera, he aturat la "bimba" amb prou classe i li he passat al nen, del que m'hauria esperat un gràcies espontani i educat, però no ha estat així i, com a professor i com a persona que ha estat molt temps intentant educar, sempre em dol que aquests detalls bàsics de convivència no siguin encara una cosa habitual. Alguna cosa no hem fet bé, diria...

De fríos y calores

Y mañana cuatro grados menos, tocan calcetines de aquellos pequeños, zapatillas que parece que andan solas y, por fin, ya alguna cosa con mangas, al menos a primeras horas de la mañana. El tiempo está raro y yo siempre recuerdo el calor que pasábamos en clase en el mes de octubre y también que celebrábamos nuestra fiesta de "La Castanyada" en mangas de camisa. Bien, aguantaremos con prudencia y siguiendo todas las instrucciones de nuestros destacados y grandes meteorólogos...

"Callos" amb cigrons

En vaig menjar per primera vegada a Galicia, al Ferrol, on vam anar perquè és el poble d'un bon amic… Bé, és un plat de cullera, que si la tripa és de vedella i la fas una mica picant, es menja molt bé. La Teresa, alguna vegada, n'ha comprat una safata al bonÀrea i, a part, també una altra safata amb uns cigrons més petits que els habituals que li van perfecte. Bé, algun cop, ens agrada fer-nos una licencia d'aquest tipus i fins i tot amb una copa de vi negre. Quan baixen les temperatures, als que som menjadors de mena, i a més ho gaudim, ens agraden els plata de cullera…

Els meus taps

La Teresa rega les orquídies, les posa en aigua unes hores i ara les treu. Mentre, està enraonant amb el seu fill, que també és el meu, i jo vaig cap a la terrassa perquè també vull participar en la visión de la xerrada. Aprofitant que som a la terrassa coberta, li he ensenyat les meves garrafes de plàstic de vuit litres, plenes de taps de plàstic, que ja en torno a tenir nou de plenes que fan tot el goig del món… cal fer un viatget a Seur. 

Esmorzar d'amics (setembre)

Toca demà, sempre ho fem en divendres i sembla que estem tots sense cap dels entrebancs habituals quan la gent té ja una certa edat. La il·lusió de la trobada, algun producte de mar de proximitat, un vinet que està prou bé (és del Montsant), i la llicència mensual del cigaló de Terry com feien els nostres pares, sembla que ja passem del xarrupet d'herbes que solíem fer perquè va molt carregat de sucre i no cal. Bé, bona salut per a tothom per poder fer-ho amb el mateix plaer de sempre...

La mare i les plantes

Sovint em ve a la memòria la meva mare amb les seves plantes, el seu tros de jardí amb les roses, però també amb un seguit de torrentes que tenia escampades pel pati i per les finestres. Plantes que ella anomenava: boquetes de conillet, floreta del dia, marquesa, clavellinera, "aufàbia" (alfàbrega), floretes de Sant Josep, esparreguera… Bé, on més estona es passava era amb els roses, que en tenia de diferents colors, i era allí on tenia les seves converses, que a mi em feien riure molt, sembla com si fos ara mateix que estic veient aquelles roses blanques que, a les seves mans, semblaven àngels voladors...