Puntual, persistente...

Cada verano acudía a la playa...

con la misma esperanza y la misma ilusión,

con el mismo amor de siempre,

y allí se encontraba con la nostalgia,

con el aroma, con la mirada limpia,

la sonrisa tenue y el abrazo que no abraza,

pese a tener los brazos abiertos.

Allí revivía todos los momentos

de lo que pudo haber sido una mágica afinidad,

y ahora, pese a que sólo quedan los reflejos de la magia,

él acude, puntual, persistente…

Maneres de dir del Delta 9

• I au mano i au!
• Bastonaga
• Morret i farinasses
• És un mangante
• Té una bòfia al dit
• Xica mana garrida
• A caçar gambosins
• Mano meu, manet meu!
• Lo passapà
• Aigua de borraines
• És molt pudenta
• És molt docte, cregut
• Té llom d'escrita
• Bufalleixes
• Una pota de cabra (eina)
• Un sacapous
• Fa molta bromera
• Un barret de rialles
• Al cul del sac tot es troba
• Les cames me fan figa
• Figa blana
• Porta una bufeta que rai pataques!
• Secar anguileta damunt d'un canyís
• Pateix dels nyirvis

Maneres de dir del Delta 8

• Ets molt arreu
• Arreu mariquito
• Carretera i manta
• Està com una regadora
• Se'n va com un sifó
• Llavor de llapis
• Un pollastret tomatero
• Té un copet de ratera
• Vaig a fer llapó per a les àdenes
• Eic dàtil!
• Eu, quina anguileta de pantena!
• Vaig a emblanquinar la barraca
• Empalls de la Catxa, dolços com un sucre
• Quina polseguera!
• Lo llimant per fer Sant Joan
• Sento l'esmolet, farà vent de dalt
• És una polpot, més puta que les gallines
• Sempre estàs carregat de romanços
• Té pèl de tatxa i ulls de gat
• Garagans, què bons!
• Anca d'ametlla!
• Borraines
• Estar armat (erecte)
• Llampa a la serra, aigua a la terra
• Llampa a la marina, ventolina
• Aigua a bufetes, aigua a bassetes

Maneres de dir del Delta 7

• Porta l'aixada que aquí hi ha taus
• T'arrancaré lo garganxó
• Fa molta tramuntana
• Arri matxo!
• Capçot!
• Brutelis!
• Poca cosa, desgraciat!
• Gos i calent
• Eic, no siguis tan golut
• No és més ruc perquè no s'entrena
• Porta un gat com un piano
• Poca solta, poc sabó, poc senderi
• Toca passa davant que m'esgarrones
• Aborginga feta a popets
• Fa olor de sutja
• És molt missero
• Avui soparem cullerots a la brasa
• Quins comptes més banyats!
• Té més poca vergonya que el govern
• Torna'm lo rel que no m’has fet gràcia
• Que té el rei a la bragueta, dos bales i una escopeta
• Anar a batre a pota
• Un remitjó d'arròs
• Amolla’m a mi!

Mi amiga la encina

Caen gotas de lluvia,
sopla la brisa amiga,
me espera la encina...
me cuenta que no me preocupe,
que son cuatro gotas mal contadas,
me dice que hoy está sola,
que el calor espanta a los amigos
y que menos mal que yo le soy fiel,
que siempre me espera,
para gozar de nuestra charla
...amena y sincera.

Cants interiors

No, no vaig massa a la muntanya, però aquesta em ve sovint al cap… La casa de fusta, la dolçor de la neu, el soroll d'un riu viu, mai sec, la font propera on mullar-se les mans i assaborir l'origen de la vida de molts indrets. El silenci dels pins que per no ferir no fan ni música amb les fulles, la pau de la nit... només algun ocell que no osa pertorbar el dia. Miro la foscor blanca, darrera un cafè negre, hi ha tanta calma que sembla la nit de Nadal, sí, hi ha molta pau i els cants són interiors…

Perill del bo

Una de Castle, finestra oberta, temperatura més adient, una fresqueta que reviva i la Teresa a la cuina, perill, perill del bo… avui un parell d'orades de ració al forn, amb un fons de patata i ceba que, en coure’s i conjuntar-se, són millors que el mateix peix. Dubto en la beguda, serà un vi blanc del Penedès o un cava brut nature que sempre va bé, veurem... decisió imminent, ja, ara.

La naturaleza

En la berrea, el ciervo joven vence y hiere al hasta ahora jefe de la manada. El viejo, exhausto y malherido, es pasto de los buitres... todos cumplen su misión, el harén tiene nuevo y enérgico "marajá", y los buitres, incluso los leonados, limpian de carroña los espacios naturales. La naturaleza es así de cruda y a veces me conmueve, o es así de sabia y me confunde… y sigo soñando en la casa de madera en la montaña.

Vilallonga del Camp

Feia temps que volíem anar, i avui ha estat el dia… hem fet fotos a l'església, per fora evidentment, ja que està tancada, per a la meva nova decepció, també a la plaça de La Font i a l'ajuntament i hem fet una canyeta, mentre la canalla celebrava la festa de l'aigua i l'escuma, com a cloenda de la festa major. Volíem dinar a la Montoliva, però fan vacances, al final hem fet cap al Ben Fart, on sempre ho fan força bé...i prop de casa per fer una bona migdiada.

Lo cafè de Benjamín

Mon oncle Benjamin tenia una cafeteria, amb una clientela fixa, fidel. Sovint em venen al cap mil detalls… venien mantecados de coco, no, no eren gelats, només neules i coco desfilagarxat, un senyor demanava una mosca, la qual cosa era un got de pam ple de moscatell, o un xampanynet que era mistela en sifó, o un "carajillo" de conyac i una copa d'anís, o una barreja i un paquet de caliquenyos, o un pot de tabac i uns llibrets de paper, res a veure amb els porros… Recordo que també feien apostes per veure qui menjava més pastissets. Eren famoses les partides de guinyot i el efectes còmics de les seves celebracions…