Coses meves

M’encanta veure com brolla l’aigua de la font, clara, neta, fresca i regalada, es va obrint pas i donant vida i bellesa a l’entorn. Observo un camp d’arròs a finals d’agost i recordo la feina dels pagesos que ho han fet possible i, encara més, penso amb la condició gairebé infrahumana d’aquest tipus de feina que, afortunadament, ha anat evolucionant i ara la maquinària ho fa tot més lleuger. Soc feliç de somiar amb un món millor, però ho tinc molt complicat, no hi ha cap notícia que faci pensar amb alguna actuació on el sentit comú mostri la seva destresa, però mai perds l’esperança…