Aquella mirada tèbia, intensa, profunda, però al mateix temps dolça i discreta, amb aquella discreció de la bondat i la noblesa del sentiment que la provoca. Mirada que porta implícita el millor dels somriures naturals. Mirada llum, que parla o calla, però que sempre expressa, amb la prudència justa i la interpretació a punt. També plora o riu, fins i tot contemporanitza, raona, per finalment expressar amb tota naturalitat i amb llàgrima viva allò que passa, allò que surti, allò que fa que la vida tingui una atracció digna de veure-la i viure-la...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada